Demana adhesió un “Manifest per una educació informada per l’evidència”; que l’educació es base en evidències és imprescindible per a millorar-la i en eixe punt el manifest està molt encertat. No obstant això, dos criteris hui imprescindibles en el programa europeu d’investigació científica i en la ciència en general estan absents d’eixe manifest: impacte social i cocreació.
El tema de la cocreació, sense nomenar-la, sí que aporta alguns aspectes interessants, com la possible participació de tots els agents en les investigacions. No obstant això, és una pena que un document titulat “Manifest per una educació informada per l’evidència” no aborde el tema de la cocreació des de les evidències ja aportades i publicades per la ciència.
El principal error del manifest, el que impedix que exercisca un efecte positiu en la millora educativa, és la molt cridanera absència de l’impacte social. Quan anem a un centre de salut, ens apliquen només les evidències científiques que ja han demostrat tindre un impacte social; per exemple, les vacunes ARNm per a superar la pandèmia del COVID-19. Prèviament, excel·lents persones de ciència van estar molts anys presentant i publicant evidències científiques que encara no tenien impacte social i no se sabia si algun dia arribarien a tindre’l. Ningú va reivindicar ni va fer un manifest perquè s’aplicaren en els centres de salut eixes evidències científiques. Només quan la científica Karikó va demostrar que eixes vacunes, dissenyades per ella i altres persones, milloraven la salut en la pràctica, es van emportar perquè ens les posaren en els centres de salut.
El que millora l’educació no són les evidències científiques sinó només el seu subconjunt d’evidències científiques d’impacte social. Diu el manifest que «l’Educació Informada per l’Evidència a penes ha començat a fer els seus primers passos». Qualsevol persona que repasse les evidències vorà que des de fa molts anys hi ha professorat, escoles, famílies i altres agents que estan aconseguint grans millores educatives basant-se en evidències, avançant-se molts anys al que majoritàriament s’ha fet per part de les universitats i de les “persones expertes”. Alumnat, famílies, professorat i escoles tenen interés en totes les dimensions de la ciència, però volen que les que s’implementen a les seues escoles siguen les que ja han demostrat el seu impacte social, la millora de resultats, igual que volen que, en els centres de salut, les que s’implementen siguen també les que milloren els resultats en salut.
- Ana Burgués (Profesora de la UGR. Miembro de la Red MeToo Universidad)
- Roger Campdepadrós (Coordinador del Area de Sociología de la UdG)
- Carmen Elboj (UNIZAR, Directora de la Càtedra d’Igualtat i Gènere)
- Ramón Flecha (Catedràtic Emèrit UB)
- Garazi López de Aguileta (Dra. per Wisconsin-Madison, la primera universitat del món del rànquing mundial en educació)
- Esther Roca (Profesora de la UV. Presidenta de AMIE)
- Laura Ruiz (Editora d’un monogràfic en el Teachers College Record de la Universitat de Columbia)
- Marta Soler (Dra. per Harvard, Presidenta de la European Sociological Association 2019-2021)
- Rosa Valls (Catedràtica UB, Directora de la primera investigació sobre VG en les universitats espanyoles)
[Imatge: Freepik]
Professora de la Universitat de Granada. Membre de la Xarxa MeToo Universitat.
Professor agregat de l'Àrea de Sociologia, Universitat de Girona
Catedràtica de Sociologia de la Universitat de Saragossa
Doctora per educació en la universitat de Wisconsin-Madison, primera en educació en el rànquing O.S. News & World Report
Durant 12 anys, mestra d'educació especial i assessora d'educació inclusiva en la Generalitat Valenciana. Actualment, professora de la Universitat de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit en diversitat de grups socials i etapes d'aprenentatge, la formació docent, la inclusió educativa i la socialització preventiva de la violència de gènere.
Professora en la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona. Investigadora en actuacions educatives d'impacte social per a la superació de les desigualtats socials.
Doctora per la Universitat de Harvard. Catedràtica de la Universitat de Barcelona
Catedràtica en la Universitat de Barcelona. Feminista des d'abans de participar a les jornades de 1976. Directora del primer I+D sobre violència de gènere a les universitats espanyoles