A les escoles hem sentit moltes vegades que allò important per a posar en marxa accions que milloren la situació de les escoles i l’aprenentatge dels xiquets i xiquetes depén dels recursos disponibles. Sentim sovint que cal augmentar aquests recursos per a poder donar resposta a estes opcions.

Una de les accions que actualment s’intenten posar en marxa i de les quals sent parlar contínuament és la codocència, és a dir, tindre sessions a les classes d’infantil, primària o secundària en què coincidisquen dos professionals a l’aula.

La clau, per a poder esprémer els recursos existents, és com utilitzem estes hores de docents i com es pot dur a terme la codocència perquè tinga impacte a les aules i en l’aprenentatge dels xiquets i xiquetes. Moltes investigacions ja ens han concretat que l’important no és tenir dues persones adultes dins d’una aula, sinó com actuen estes persones i per a què farem servir este recurs dins de l’aula.

Les evidències són molt clares. Necessitem persones que entren a l’aula per a ajudar-nos a generar interaccions de qualitat, és a dir, per a augmentar l’eficàcia a la feina a través de la solidaritat entre iguals. Totes les sessions en què puguem tindre més personal docent a classe, però també no docent, que estiga enfocat a generar estes interaccions tindrà impacte positiu en l’aprenentatge de l’alumnat i en les seues relacions personals. Si traiem fora de l’aula l’alumnat que té més dificultats, pensant de bona fe que serà millor per a ells, si els canviem el material baixant les expectatives o si el professorat expliquem tot el temps, mentre tenim una companya a classe, el recurs professional perd sentit, perd eficàcia i perd resultats.

Podem descriure diverses maneres de dur a terme la codocència, tenint sempre la mirada posada en el tipus de grups que organitzem, és a dir, si ho fem de manera homogènia o heterogènia. D’això dependrà que estiguem tendint cap a la segregació o cap a la inclusió.

  • En primer lloc, si entra una altra docent a l’aula, ens pot ajudar treballant amb part de l’alumnat: fent que s’ajuden entre iguals; explicant en petit grup; creant diàleg entre alumnat; llegint i dialogant sobre la lectura, amb un grup reduït, etc.
  • En segon lloc, es pot organitzar la classe en dos grups i que cada docent se n’encarregue d’un, amb les mateixes activitats i en grups heterogenis.
  • En tercer lloc, podem preparar activitats individuals amb una de les persones docents, per exemple sobre expressió oral en conversa, però per les que passe tot l’alumnat de la classe, sense distincions.
  • En quart lloc, si tenim la possibilitat de demanar que entren diverses persones a l’aula alhora podem fer grups interactius, que ja sabem que és una actuació educativa d’èxit que dóna els millors resultats.

En conclusió, la codocència que maximitza el temps disponible dels docents, i que contribueix a la millora de la convivència i dels coneixements acadèmics, és la que està pensada per a augmentar la solidaritat real, en grups heterogenis i amb altes expectatives, perquè ningú es quede enrere. És una eina fonamental si volem establir en els nostres horaris de classe actuacions que milloren i que ens permeten a tots i totes gaudir del dret a l’educació de l’alumnat i les seues famílies i al treball amb sentit i solidari entre els professionals de l’educació.

[Imatge: Freepik]

By Josep Maria Canal

Mestre d’educació especial i primària. Professor de la Universitat Internacional de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit, la inclusió educativa, les Noves Masculinitats Alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.