Ja fa més de tres dècades que les evidències científiques van concloure que la segregació genera empitjorament de resultats educatius i que la superació de la segregació els millora. Ara hi ha una mala notícia i una altra de bona; en este article es dóna primer la dolenta i després la bona.
Estos dies es presenta un informe dirigit per un conegut catedràtic espanyol, com si fóra un estudi, i afirma que la segregació no és un problema i que influeix molt poc en els resultats. El primer que caldria aclarir als mitjans i a la ciutadania és la diferència entre un report i les evidències científiques dimpacte social. Els reports no són estudis científics i lògicament el contingut respon a la demanda o interessos de la institució que els finança. Les evidències són el que es publica a les revistes internacionals. En altres paraules, ens hem posat les vacunes contra el COVID que estaven publicades i avalades en estes revistes; per a allò que considerem seriós, ens basem en evidències. Els qui considerem seriosa l’educació també la basem en evidències, no només quan es tracta de les nostres pròpies filles i fills, sinó també quan afecta les filles i els fills de les altres persones.
En superar la segregació, la millora no és només dels qui havien estat segregats perquè les seues famílies tenien un baix nivell socioeconòmic, acadèmic o per altres conegudes raons; també milloren els que abans s’havien col·locat als nivells alts. Tant és així que universitats com Harvard van crear el programa POSSE per tal d’assegurar que hi havia la major heterogeneïtat possible dins de cada aula, incloent-hi joves de famílies dels més baixos nivells socioeconòmics i de diferents cultures. A Harvard són intel·ligents i saben que la millor manera de fer excel·lents als que ja van bé és que treballen conjuntament amb estudiants amb dificultats, perquè així l’esforç desenvolupa la seua intel·ligència.
De fet, el debat ja fa dècades que se centra en quins són els camins per a l’èxit en la superació de la segregació escolar. Fa també dècades que va quedar clar que la redistribució forçada de l’alumnat i les famílies genera fracàs i fa desaparèixer les escoles gueto a costa de dur a abandonar a la majoria dels seus estudiants. El millor camí a l’èxit (tot i que hi ha alguns intermedis) és el d’escoles imant, les que aplicant actuacions d’èxit aconsegueixen una millora de la convivència i dels resultats d’aprenentatges instrumentals que atrau els que abans no es volien matricular.
La bona notícia és que avui ja estes evidències científiques d’impacte social estan disponibles per a totes les persones que les vulguen consultar i cada vegada hi ha més professorat, famílies i estudiants que ho fan. D’esta manera, ja hi ha escoles imant que atrauen els que abans no volien anar-hi. D’altra banda, el canvi de l’avaluació feudal a la meritocràcia a les universitats espanyoles ha generat que autors com l’esmentat catedràtic, que eren de referència obligada en el sistema anterior, influïsquen cada vegada menys en l’empitjorament dels resultats, com es pot vore a les bases de dades científiques internacionals com ara Google Scholar.
[Imatge: Pexels]