Dècades després que Dolores Durkin posara sobre la taula la falta d’ensenyança explícita de la comprensió lectora, noves investigacions advertixen que el problema continua vigent, també en el context espanyol.
Des que en 1978 la investigadora estatunidenca Dolores Durkin revelara que menys de l’1% del temps a les aules es dedicava a ensenyar a comprendre el que es llegia, la preocupació per la comprensió lectora ha sigut present en els discursos educatius. No obstant això, un recent estudi internacional, publicat en la revista Scientific Studies of Reading i liderat pel professor Phil Capin, de la Universitat de Harvard, constata que els avanços en la investigació no s’han traduït encara en una pràctica docent generalitzada.
L’equip de Capin ha revisat 66 estudis observacionals realitzats entre 1980 i 2023, centrats en l’ensenyança de la comprensió lectora en centres d’educació primària i secundària. Encara que s’ha incrementat lleugerament el temps destinat a esta competència, la mitjana continua sent baixa: a penes un 23% del temps de llengua i literatura es dedica a ensenyar estratègies de comprensió. Esta dada resulta especialment rellevant si la traslladem al context espanyol, on les avaluacions internacionals com PISA o PIRLS continuen alertant sobre les dificultats de l’alumnat per a realitzar inferències, identificar idees principals o integrar informació de diferents parts d’un text. A pesar que la comprensió lectora és una competència clau dins del currículum de la LOMLOE, i un eix transversal per a totes les àrees, la seua ensenyança explícita seguix sense consolidar-se.
L’informe assenyala que les pràctiques més comunes a les aules continuen sent les mateixes que Durkin va observar fa quasi mig segle: després de llegir un text, el professorat planteja preguntes tancades per a comprovar si l’alumnat ha entés unes certes dades, però sense ensenyar com es construïx eixe enteniment. La interacció amb el text sol ser superficial i dirigida, i a penes es promouen espais de discussió, reflexió o construcció conjunta del significat.
Davant este panorama, l’estudi proposa una sèrie de pràctiques basades en l’evidència científica que poden marcar la diferència:
- Instrucció explícita del vocabulari, que implique presentar noves paraules en diferents contextos i donar oportunitats per a usar-les en activitats de lectura, escriptura i expressió oral.
- Vincular la lectura amb el que l’estudiant ja sap del món, especialment a través de matèries com ara ciències socials o ciències naturals, que poden convertir-se en aliades estratègiques per a afavorir una comprensió més profunda i establir connexions amb els coneixements que ja es tenen.
- Aprenentatge col·laboratiu basat en textos de qualitat, organitzant a l’alumnat en xicotets grups per a debatre, argumentar i intercanviar idees, la qual cosa multiplica les oportunitats de participació i de pensament crític. Les tertúlies dialògiques són la millor ferramenta per a dur a terme este aprenentatge, perquè partim d’un text amb una qualitat evidenciada sobre el qual es generen interaccions dialògiques.
- Debats de qualitat sobre textos complexos, promovent tant preguntes literals com inferencials, i ajudant l’alumnat a crear arguments de validesa per a sostindre les seues interpretacions.
- Ús guiat d’estratègies de comprensió, com ara formular hipòtesis, resumir o fer preguntes durant la lectura. Es tracta de fomentar les interaccions de qualitat per a generar millors aprenentatges, la qual cosa afavorix a tots i a totes, però molt especialment a l’alumnat amb majors dificultats lectores.
L’estudi també subratlla la necessitat que la comprensió lectora siga present en tot l’horari escolar i en totes les matèries, una idea que s’alinea amb la LOMLOE i els enfocaments competencials que promou. Llegir no és només una habilitat associada a la llengua, sinó la base de l’aprenentatge en matemàtiques, ciències o història.
Un dels grans obstacles que assenyala l’informe és la formació inicial i contínua del professorat. Molts docents, tant a Espanya com en altres contextos, no han rebut una preparació específica sobre les evidències respecte a com millorar la comprensió lectora. Per això és necessari que el professorat tinga accés a totes estes evidències a través de lectures o seminaris de formació contínua.
Ensenyar a llegir no pot limitar-se a ensenyar a descodificar. Comprendre el que es llig és una competència fonamental per a formar persones crítiques, capaces d’aprendre de manera autònoma i de participar activament en la societat. L’evidència científica ja ha assenyalat el camí. Ara ens toca a tots —administracions, centres educatius i professorat— recórrer-ho junts.
[Imatge: Freepik]
Professora en educació secundària