Des de fa més de 20 anys sóc mestra d’infantil. En la meua formació inicial no em van explicar la importància d’ensenyar a llegir en les primeres edats, però he pogut comprovar com els xiquets i les xiquetes de 3 a 6 anys mostren interés, es motiven i paren atenció quan treballem continguts associats al llenguatge escrit.
Activitats com conéixer l’abecedari, saber els fonemes i els grafemes i discriminar-los, treballar la consciència sil·làbica, la lectura de contes, les rimes, les poesies, l’escriptura de paraules, els jocs de vocabulari i el diàleg sobre les lectures de les millors creacions literàries de la humanitat, són algunes de les activitats que fem habitualment a classe. Aprenem, ens divertim i ens agrada descobrir el món escrit, que és una part important del món que ens envolta.
En els darrers anys, hi ha una tendència creixent als centres educatius, però també entre les famílies, de no ensenyar a llegir i escriure abans d’arribar a l’etapa d’educació primària. Aquesta tendència es basa en múltiples notícies, escrits, articles i formacions sobre els suposats perjudicis que poden tindre els xiquets i xiquetes d’aquestes edats si comencen a llegir i escriure. “Molts xiquets encara no estan preparats i no han assolit les habilitats necessàries per a poder fer aquest aprenentatge”, solen argumentar. En la mateixa línia, als docents que coneixem els beneficis de presentar i treballar aquests sabers per a una edat i èxit futurs, se’ns culpa de no respectar l’alumnat i no donar-los la llibertat que mereixen. Aquesta és una fal·làcia que té greus conseqüències en el futur del nostre alumnat. Hi ha nombrosos estudis científics que demostren l’impacte i els beneficis que té per a l’alumnat la introducció del treball de la lectoescriptura en aquestes primeres edats.
Vigotsky i Montessori coincidien en la importància de l’aprenentatge primerenc de la lectoescriptura en les primeres edats escolars. Des de la neurociència i neurobiologia s’aposta per l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en aquestes edats, ja que és una etapa clau del desenvolupament humà perquè es produïsca el major aprenentatge que protegisca l’alumnat de desigualtats i possibles dificultats futures. Altres estudis ens indiquen també la importància que tenen les propostes pedagògiques adreçades al desenvolupament de les habilitats emergents de lectoescriptura per a l’aprenentatge del sistema d’escriptura des de l’etapa d’educació infantil.
Per tant, hem de consultar les fonts amb aval científic per a no caure en l’error i l’engany de donar una suposada llibertat a l’alumnat, emmascarada per un respecte fals, sense oferir una educació de qualitat a tots els xiquets i xiquetes. Sòlides evidències ja demostren que l’educació infantil primerenca d’alta qualitat té un impacte substancial en els resultats de vida posterior. Les intervencions que desenvolupen la competència social, així com les habilitats cognitives, lingüístiques i acadèmiques els primers anys, juguen un paper en l’èxit educatiu, social i econòmic posterior, també de salut, comportament i benestar emocional. Aleshores, brindar una educació d’alta qualitat per a tots en aquesta etapa és essencial, ja que es pot influir de manera més efectiva en el desenvolupament dels xiquets i xiquetes.
Compartir aquestes evidències i experiències conjuntament familiars i docents és la clau per a construir un futur millor, amb més èxit acadèmic, social i emocional per a tots els infants des de les primeres edats.
[Imatge: Unsplash]