Les primeres relacions afectives influiran i quedaran en el record de les nostres adolescents la resta de la seva vida. El primer nóvio, el primer petó, la primera relació sexual afectaran profundament les seues relacions futures. Però desgraciadament de vegades aquestes relacions primerenques s’assemblen a la que ara us explicaré i no a les que moltes voltes ens mostren les pel·lícules o les sèries.
Una bona alumna de segon de la ESO (educació secundària obligatòria) comença a eixir amb un alumne repetidor, popular i amb un perfil de “xulito”. Primer l’alumna està feliç, ella està sortint amb el xic que moltes companyes i amigues desitgen. Però prompte la cosa canvia, el xic comença a fer comentaris despreciatius cap a ella davant els amics i altres alumnes, flirteja amb altres xiques davant d’ella i fa comentaris sobre el seu aspecte físic i el seu cos. Moltes de les seues amigues i companyes, lluny de fer-li costat, la critiquen i parlen malament d’ella. La nostra alumna acaba humiliada, emocionalment enfonsada i amb problemes alimentaris.
Aquesta història real que us acabo d’explicar presenta les característiques del miratge de l’ascens. L’adolescent té la percepció errònia que la seua relació amb el “malote” augmenta el seu estatus social i el seu atractiu, quan en realitat succeeix tot el contrari. Després d’aquesta relació altres xics comencen a apropar-se-li i ella té la sensació que, de sobte, és més guapa i atractiva. Però el que ocorre en realitat és que els xics, influenciats per la relació amb el “guaperas” i havent escoltat alguns comentaris d’ell, segurament falsos, volen sortir o “liar-se” amb ella perquè pensen que és una xica fàcil. La reputació de la xica cau en picat i pot ser assetjada en les xarxes socials.
Què ha portat a aquesta alumna a buscar aquest tipus de relació i a mantenir-la quan objectivament té clar que és una relació tòxica que la perjudica? La causa principal és el discurs dominant coercitiu que vincula l’atracció a la violència. Els joves se socialitzen amb la creença que allò violent és més emocionant i divertit i els bons comportaments són avorrits i sense atractiu. Els xics més desitjats són els populars, aquells que representen la masculinitat tradicional lligada al poder, al domini i al menyspreu cap a altres. Algunes adolescents pensen que tenir nóvio els dóna popularitat sobretot si és atractiu per a les seues amigues i és major que elles. Altra causa podria ser la pressió que el grup d’amigues exerceix perquè la xica comence una relació afectiva amb un xic popular i violent. Les adolescents acaben normalitzant aquest tipus de coacció i acaben pensant que l’amor i el patiment van lligats. La família i el context social (música, sèries, pel·lícules o xarxes socials) també són un altre punt rellevant a l’hora d’escollir les relacions.
Per evitar que les adolescents caiguen en el miratge de l’ascens el més important és fer prevenció, és parlar sobre el tema, és convertir la sessió de tutoria en un espai on dialogar críticament (veure sèries, pel·lícules, llegir articles basats en evidències científiques…) sobre temes relacionats amb la prevenció de la violència de gènere com l’atracció i el desig o les noves masculinitats; és també que les mares i els pares coneguen aquests temes i parlen freqüentment amb els seus fills i filles.
L’objectiu és buidar d’atractiu la violència. Si reflexionen críticament sobre les seves experiències afectives s’adonaran quines relaciones les fan patir i quines no. Si ho aconseguim i les primeres relacions afectives estan plenes de desig, de respecte i d’igualtat, seran relacions que les protegiran, perquè aquests valors positius es buscaran en futures relacions.