Estem vivint un repte educatiu ple de beneficis socials, culturals, educatius i de valors per als alumnes, les famílies i les seues famílies, que és la inclusió. Vivim en una creixent diversitat cultural, sexual, religiosa… i a l’escola hem d’educar en la interculturalitat a través del diàleg i la participació de tota la comunitat per tal d’acabar amb prejudicis, racisme, exclusió i discriminació.

A les escoles, per sort, cada cop assisteix més alumnat amb diversitat funcional que ha de tindre les mateixes oportunitats d’aprenentatge que la resta dels seus companys i companyes, però com aconseguir una inclusió de qualitat? Per a poder aconseguir-ho hem de qüestionar-nos els models d’agrupament que estem realitzant al nostre centre i tindre com a referent allò que ens diu la comunitat científica internacional sobre esta qüestió.

El projecte R+D MIXSTRIN ‘Formes d’agrupació de l’alumnat i la relació que té amb l’èxit escolar: Mixture, Streaming i Inclusió’ va definir de quina manera i en quina mesura els models d’agrupació de l’alumnat definits per la comunitat científica internacional s’estan desenvolupant a Espanya. Un dels principals resultats va ser la classificació de tres modalitats d’agrupació per a donar resposta a la diversitat, així com les implicacions positives o negatives que deriven de cadascuna:

  1. Mixture: És una organització de l’aula que inclou alumnat heterogeni quant a rendiment, domini de l’idioma i diversitat cultural, però amb un únic professor. Aquest model no aconsegueix donar una resposta eficaç a la diversitat.
  1. Streaming: Es defineix proporcionant diferents estàndards de currículum a grups d’alumnat en funció de la seua capacitat i separant els estudiants diferents a través de l’agrupació per capacitat o col·locant-los en grups especials fora de l’aula amb mestres addicionals. És el més estès i també es pot veure dins de les aules quan posem junts els alumnes amb més dificultats. Este model no només no ajuda a compensar les desigualtats ni el desnivell competencial, sinó que els augmenta. D’altra banda, sabem des de fa dècades que aquesta segregació tampoc no beneficia l’alumnat de més nivell, i a més perjudica el desenvolupament de totes i tots (en valors i aprenentatges), en privar-los de les oportunitats que ofereix la diversitat.
  1. Inclusió: Es basa en mantindre l’heterogeneïtat de l’aula incorporant-hi recursos que proporcionen el suport necessari de manera compartida, perquè tothom accedisca als mateixos continguts d’aprenentatge.

Els dos primers models troben dificultats serioses per a donar una resposta de qualitat a la cada vegada més gran diversitat de l’alumnat. En concret el streaming condueix a currículums de baixes expectatives, ensenyant a l’alumnat més vulnerable, i amb més necessitats, habilitats de nivell més baix, donant-los per tant una educació de baixa qualitat. En canvi, la inclusió fomenta la pràctica de l’ajuda entre iguals i s’ha demostrat que augmenta la interacció en l’aprenentatge, l’autoestima, el respecte mutu, la solidaritat, l’acceptació de la diversitat i genera altes expectatives.

En definitiva, l’educació inclusiva permet que qualsevol alumne tinga accés als mateixos drets educatius i socials. Tot i que encara queda un llarg camí per recórrer per a aconseguir una atenció i educació de qualitat, però segur que si anem de la mà de les evidències científiques ho aconseguirem.

[Foto de Taylor Flowe en Unsplash]

By Magda Camps

Mestra d'educació especial i directora del centre d'educació especial Virgen de la Esperanza (Xest)