A Catalunya, dos de les polèmiques que travessen el món educatiu es referixen a l’error en la seua aplicació de PISA i a l’avantprojecte de llei aprovat ahir perquè els càrrecs directius de la Generalitat de Catalunya i de les seues empreses públiques es trien per mèrits i no per afinitat partidària. Les dos polèmiques no són el mateix però estan molt vinculades i coincidixen temporalment.
Hi ha consens en què l’error ha sigut molt clar, ja que PISA accepta com a màxim un 5% d’excepcions d’alumnat que per diferents causes no faça la prova i la mostra presentada tenia un 23,2%. No hi ha consens, sinó polèmica, sobre qui ho van causar, per què va ocórrer i com van actuar quan ho van conéixer i ho van comunicar. No obstant això, hi ha alguns punts molt clars que la polèmica no sols oculta i nega sinó que vol imposar el silenci sobre estos.
Un punt molt clar és que els qui han causat eixe error tan gran o no tenen capacitat professional per a eixa tasca o han actuat de manera intencionada. Si no tenen capacitat, és perquè la seua selecció no s’ha fet per mèrits, sinó per afinitats partidàries o d’un altre tipus. Si han actuat intencionalment és perquè volien ocultar els resultats que realment s’estan obtenint o perquè, com que és un error tan evident que és impossible ocultar-lo, volien que es descobrira i tirar la culpa a altres persones.
En les dos possibilitats, l’avantprojecte de llei aprovat és la millor solució possible perquè este tipus d’errors no es tornen a produir, perquè es mesuren millor els resultats, per a aclarir quines actuacions els milloren i quins els empitjoren i, en definitiva, perquè el dret a l’educació de tota la infància es faça per fi efectiu. És normal que els qui tenen altres prioritats diferents a eixe dret a l’educació posen el crit en el cel: els qui fan negoci amb projectes educatius que no milloren resultats, els qui adquirixen protagonisme amb eixos projectes, els qui han sigut responsables al llarg de molts anys de les actuacions que generen eixos mals resultats; els qui volen l’exclusió de determinats col·lectius d’alumnat i famílies.
Els qui ens dediquem a l’educació és perquè volem millorar-la. Per a eixa millora, és imprescindible que els càrrecs principals dels diferents governs en educació els exercisquen els qui han demostrat que tenen mèrits per a millorar-la. És imprescindible no continuar donant eixos càrrecs a persones que entren per altres interessos distints. És molt important que li ho aclarim a les famílies, al professorat i a tota la societat perquè no es deixen enganyar pels qui prenen l’educació com un instrument al servici dels seus interessos particulars.
Imatge: Chat GPT
Professor d'educació primària durant 7 anys i doctorand a la Universitat Rovira i Virgili
Graduada en psicologia a la Universitat de València i investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona
Professora en la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona. Investigadora en actuacions educatives d'impacte social per a la superació de les desigualtats socials.