En 2027 se celebraran molts actes i publicacions sobre les creacions de l’anomenada Generació del 27. La seua meravellosa síntesi entre tradició i modernitat, aconseguint augmentar la lluentor de cada una d’elles mereix que siga tinguda en compte també en el seu centenari. Convé per tant conéixer les quatre orientacions que poden aconseguir-ho:
1) No va haver-hi només creadors, sinó també creadores.
Tradicionalment, per Generació del 27 s’ha presentat una llista de sol hòmens com Alberti, Vicente Aleixandre, Luis Cernuda i Federico García Lorca. No obstant això, va haver-hi excel·lents creadores com Ernestina de Champourcin, Josefina de la Torre, María Teresa León i Concha Méndez, les dos primeres ja incloses per Gerardo Diego en la seua Poesia espanyola. Antologia (Contemporanis) de 1934.
2) No és només una generació literària sinó una generació cultural.
Es van fer excel·lents creacions en les diferents dimensions de la cultura: cinema de Luis Buñuel, pintura de Maruja Mallo, música de Rosa García Ascot, escultura de Marga Gil. El nom té el seu origen en la celebració en 1927 del tercer centenari de la mort de Góngora i, per tant, va ser considerada una generació poètica i en tot cas literària, però amb el temps s’ha anat veient més que eixes creacions literàries es donaven en un context d’interacció amb altres grans creacions culturals.
3) Co-creació dialògica entre cultura popular i alta cultura.
Lorca va valorar metàfores populars com dir “tocino del cielo” a un dolç o “alero” al sortint d’una teulada al nivell cultural de les metàfores de Góngora. Bretó es va avançar convertint en òpera la jota aragonesa (la seua famosa La Dolores). El conjunt d’esta generació va saber valorar i donar valor a la cultura popular i l’alta cultura, la tradició i l’avantguardisme. El mateix Lorca va escriure “El romancer gitano” i “Poeta a Nova York”.
4) Funció fundacional de l’educació i les institucions culturals.
Habitualment, les grans generacions culturals apareixen en països que en eixe moment són grans potències com va passar precisament en temps de Góngora, Velázquez i Cervantes. Les generacions del 98, del 14 i del 27 són inseparables d’institucions on es van formar en major o menor mesura, incloent-hi la seua promoció per part d’Ortega y Gasset o Ramón y Cajal.
Amb estes quatre orientacions, o amb alguna d’elles, la celebració del centenari en ambients educatius contribuirà també al fet que la infància i tota la població tinguen l’oportunitat de desenrotllar el seu coneixement i la seua motivació per la millor cultura.
Imatge: Unsplash
Autor de “Compartint paraules”