Històricament, quan l’escola ha intentat aïllar la infància i l’adolescència dels perills de nous avanços tecnològics ha fracassat com a institució i ha augmentat el fracàs de l’alumnat. Això no significa que les decisions sobre intel·ligència artificial (IA) hagen de prendre’s només en funció d’eixe passat, però sí que convé tindre’l en compte.
En primer lloc, és impossible evitar que l’alumnat utilitze la IA. L’escola mai ha sigut totpoderosa per a controlar les influències que rep l’alumnat, però ara ho és menys que mai. La socialització arriba hui des de múltiples dimensions. Intentar prohibir la IA a l’alumnat d’una escola no evita que altres escoles sí que fomenten el seu ús, i l’alumnat de diferents centres es relaciona en altres àmbits com l’oci, la família o l’esport, sense oblidar els creixents contactes digitals.
En segon lloc, intentar prohibir la IA requerix uns controls que exigixen cada vegada més temps i recursos, i crea més tensions. Les escoles que ho intenten hauran de dedicar cada vegada més esforços a eixe objectiu que de totes maneres no s’aconseguirà a mitjà termini. D’eixa forma, inevitablement disminuiran els esforços per a millorar el seu aprenentatge i la seua convivència.
En tercer lloc, intentar prohibir la IA deixa la infància i l’adolescència en mans d’altres persones i agències diferents de l’escola. Alguns d’estos agents tenen interessos comercials i altres propòsits clarament delictius.
Aprofitar les possibilitats de la IA de millorar l’educació i evitar que la perjudique exigix que siguem les escoles les que introduïm l’alumnat en un ús destinat a la millora i que els faça capaços d’evitar activament els seus perills. No tinc dubte que esta és l’actitud que predominarà, perquè ja el propi professorat usa cada vegada més la IA i perquè, cada vegada més, es vorà que els qui més milloren l’educació formen molt bé a l’alumnat en el seu ús.
Imatge: Freepik
Durant 12 anys, mestra d'educació especial i assessora d'educació inclusiva en la Generalitat Valenciana. Actualment, professora de la Universitat de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit en diversitat de grups socials i etapes d'aprenentatge, la formació docent, la inclusió educativa i la socialització preventiva de la violència de gènere.