L’assetjament escolar és un fenomen rellevant que no accepta experiments o ocurrències. Hem de conéixer quines mesures han funcionat en la reducció dels conflictes a l’àmbit educatiu. Tot i que en les últimes setmanes, arran de casos com el de les bessones de Sallent, l’assetjament escolar ha tornat a cobrar protagonisme als mitjans de comunicació, hem de tindre en compte que el bullying porta present a moltes de les aules des de fa temps. Davant d’aquesta situació, a continuació, s’explicaran breument algunes de les evidències que han demostrat ser eficaces per a superar el bullying.
- En primer lloc, l’evidència científica ens demostra que les expulsions i suspensions als assetjadors són males estratègies contra el bullying ja que, en comptes de mitigar els problemes, estes estratègies poden augmentar el mal comportament dels estudiants i l’abandonament escolar. Com mostren les investigacions, estos càstigs solen centrar-se principalment en les persones assetjadores i no solen ser eficaços. El bullying, en ser un fenomen que ens afecta a tots i totes, s’hauria d’abordar grupalment.
- En aquest sentit, la segona evidència científica d’aquest article consisteix en la intervenció dels espectadors, Bystander Intervention en anglés, la qual està demostrat que és una estratègia antibullying exitosa. La clau és que intenta activar els i les estudiants que presencien l’assetjament per tal d’aturar-lo, defensant les víctimes. En aquesta línia, la investigació ens diu que el Club de Valents i Valentes Violència Zero, que inclou la perspectiva de l’espectador actiu, és una tècnica eficaç, amb impacte en la detecció de l’assetjament, i que reflecteix millores significatives en el benestar dels xiquets i xiquetes que en formen part.
- En tercer lloc, la investigació científica en la superació i la prevenció de l’assetjament escolar també ha demostrat el valor que té l’amistat com a factor de prevenció i protecció contra la possibilitat i el risc de patir bullying. En un estudi realitzat amb xiquets i xiquetes amb necessitats educatives especials, per exemple, s’explica com les relacions positives amb companys i amistats són especialment importants, ja que estes relacions ajuden amb tasques de desenvolupament com ara la formació de la identitat, el desenvolupament d’habilitats socials i la seua autoestima i autonomia. Un recent estudi també ens mostra la importància de les amistats en la prevenció del bullying a l’etapa preescolar.
Vinculat amb l’últim punt, és imprescindible, per tant, ressaltar la importància de promoure entorns lliures de violència des d’edats primerenques. L’evidència científica ha reflectit que este clima de violència zero prevé la violència al llarg de la vida dels xiquets i xiquetes. S’ha de tindre en compte que, com més prompte s’intervinga davant d’actituds agressives, hi ha més possibilitats de millorar els comportaments dels xiquets i xiquetes, tal com han demostrat casos d’èxit com veiem a l’estudi sobre l’escola bressol de Cappont (Lleida, Catalunya).
En conclusió, m’agradaria fer referència al títol d’aquest article, on es destaca la importància de tindre en compte les evidències científiques d’impacte social sobre la prevenció i la superació de l’assetjament escolar. Este article explica quatre de les evidències que s’han identificat en aquest sentit. Per tant, hem d’escoltar les científiques i els científics que han estudiat aquest fenomen, perquè la solució per a acabar amb èxit amb este problema social és aplicar les evidències científiques d’impacte social que ja han demostrat millores en la convivència escolar.
[Este article ha sigut redactat a partir d’un fil de Twitter que vaig fer per al #Sciencethon organitzat pel projecte finançat per la Comissió Europea ALLINTERACT (2020-2023). Les evidències científiques compartides a l’article es poden trobar a la plataforma ciutadana Adhyayana d’evidències científiques en educació.]
[Fotografia de RODNAE Productions, pexels.com]