Sabem que les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) tenen dificultats en la comunicació i en la interacció social. Ens podem preguntar: poden beneficiar-se d’entorns d’aprenentatge interactius? Les investigacions científiques demostren que, si participen en entorns d’aprenentatge interactius i inclusius, milloraran en les àrees que presenten major dificultat.
Com a mestra d’educació especial no puc mirar cap a un altre costat i ignorar els estudis científics i continuar aplicant només pràctiques basades en un enfocament individual, que són les més esteses. En aquestes pràctiques, l’alumnat amb TEA no interactua amb ningú, s’enfronta sol o sola a l’activitat sense cap mena d’interacció o únicament rep el suport dels adults. Aquest enfocament se centra en la dificultat de l’alumnat i no ajuda a superar-la.
En l’educació especial hem de qüestionar les pràctiques educatives que no estiguen basades en evidències d’impacte social, obrir espais de diàleg per a debatre sobre el que estem fent en els centres educatius amb l’alumnat amb TEA i fer un gir educatiu basat en les evidències científiques. Un gran referent teòric com Vygostsky ens mostra amb la seua teoria sociocultural del desenvolupament i l’aprenentatge que cal enfocar l’aprenentatge cap a allò que l’alumnat és capaç d’aconseguir fer amb ajuda d’un adult o d’un altre o una altra estudiant “més capaç”. Tampoc podem vulnerar el dret que es recull en l’article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans: el dret “a participar en el progrés científic i en els beneficis que d’ell resulten”.
Els centres educatius que tenen a les seues aules alumnat amb TEA i que vulguen basar l’atenció a l’alumnat en les evidències científiques poden oferir entorns interactius per a aquest alumnat, fomentant el suport entre iguals. Creant aquestes interaccions de qualitat estarem possibilitant l’oportunitat que l’alumnat amb TEA reba aportacions verbals que els permeten millorar la comunicació i el desenvolupament al màxim.