S’està estenent, a l’àmbit de l’educació, la falsa idea que “aprendre exercitant la memòria no té sentit”, que “només s’aprèn si ens emociona”, o que “únicament importa el procés i no el resultat”. Però poden la comprensió i l’aprenentatge funcionar sense memorització i esforç? Si això fóra cert, no ens caldria escoltar una cançó amb atenció i repetir-la moltes vegades fins aprendre la seua lletra; o anar per un mateix camí, concentrant-nos en el recorregut, fins que sapiguem arribar sols a la destinació.

Les investigacions apunten la necessitat i l’eficàcia de treballar la memòria de manera explícita, ja que exigeix ​​destreses que no es donen de manera automàtica amb el transcurs del temps, com se’ns ha dit de vegades. Això s’aconsegueix programant tasques o activitats complexes on es requereix esforç i entrenament per retindre la informació que es puga entrenar de manera repetida durant períodes no massa llargs. 

Algunes escoles ja ho estan aconseguint a través de la implementació de grups interactius, en els quals es practiquen i estudien conceptes que s’han donat a la classe setmanalment, a través d’interaccions que promouen diàleg igualitari entre l’alumnat per formular explicacions de com i per què es duu a terme la tasca, raonar en veu alta el processament de la informació, contraargumentar una reflexió, etc. En definitiva, es realitza un esforç cognitiu al voltant d’un aprenentatge, per exemple el de les matemàtiques, consolidant aquest aprenentatge a la memòria a llarg termini.

En conclusió, per a possibilitar un aprenentatge real, qualitatiu, transferible i perdurable, els educadors i educadores hem de posar èmfasi en la importància que té l’entrenament repetitiu de tasques, ja que mitjançant l’esforç es desenvolupen nivells alts d’atenció que donen accés a la consolidació del coneixement i al desenvolupament intel·lectual.

 

[Imatge: Unsplash]

image_pdfPDF
+ posts

Mestra de primària. Participant de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"