Cada vegada escoltem que a més escoles estan fent club de valents violència zero, una actuació educativa d’èxit que està donant molt bons resultats per a previndre i frenar la violència. Quan una actuació exitosa s’estén tant és molt bona notícia, però, de vegades, quan el professorat no té formació rigorosa abans d’implementar-la, es pot anar deformant, produint resultats contraris als esperats.
Esperem, amb aquest article, aclarir què és i què no és club de valents violència zero, perquè professorat, familiars i alumnat puguen beneficiar-se al 100% d’una de les actuacions més eficaces actualment per a aconseguir centres educatius i espais segurs per a totes les edats.
Començarem amb aspectes claus de la seua definició, que ja en si aclareix molts dubtes:
- L’alumnat es posiciona contra la violència i denuncia sempre que es produeix, alhora que valora l’amistat.
- L’alumnat aprén a defensar i recolzar les víctimes i rebutjar els comportaments violents, vinguen de qui vinguen.
- Obre un espai de lideratge dialògic on l’alumnat comparteix situacions i conflictes quotidians, sentiments, valors, lectures, vídeos… on dialoguen i es van configurant un ethos que mostra un clar posicionament per eradicar la violència sempre.
Anem punt per punt. Als centres educatius, igual que a la societat, generalment regna la llei del silenci. Aquesta llei beneficia els i les que exerceixen violència, perquè amb el silenci s’encobreix a les persones assetjadores. Si algú s’atreveix a trencar-la se li ataca, donant l’exemple que qui “obri la boca” acabarà pitjor. És molt comú quan s’acusa de xivato a qui denuncia la violència, i tant alumnat com professorat sovint contribueixen a perpetuar esta llei del silenci. El club de valents violència zero aconsegueix trencar la llei del silenci, perquè la persona que denuncia és valorada com a valent; s’uneix la valentia a les persones que no miren cap a una altra banda, sent molt valorades per a escollir-les com a amistats. L’alumnat aprén que els amics i les amigues sempre tracten bé i que a l’amistat no hi ha lloc per a la violència.
Amb el club de valents violència zero aprenen a defensar-se. Quan algú exerceix violència, tots i totes s’activen: uns es queden amb la víctima, la defensen; altres informen alguna persona que els puga ajudar. L’alumnat mostra que no admetrà comportaments violents, i les persones violentes i assetjadores només tindran el suport i l’amistat dels companys i companyes quan deixen de ser-ho, és a dir, quan tracten bé. Este funcionament a través dels clubs de valents prevé i permet superar el que s’ha identificat com violència aïlladora. El club de valents violència zero contribueix a superar esta violència, ja que les persones que actuen i defensen mai no estan soles; sempre troben els qui es posicionen al seu costat.
D’esta manera, no és només el professorat qui diu el que està bé o està malament, sinó que l’alumnat lidera de forma dialògica, amb arguments de validesa, la creació de relacions lliures de violència, expressant els seus sentiments de forma lliure, sense por a que ningú els ataque per això i debatent formes diverses de frenar la violència sense exercir més violència en les relacions que viuen en els seus contextos quotidians.
Perquè siga efectiu, el paper del professorat i dels adults és molt important, ja que s’ha demostrat que quan actuen davant la violència hi ha més probabilitats que l’alumnat la denuncie i actue.
Les accions valentes compartides provoquen onades de solidaritat que s’estenen i creen espais educatius segurs on ningú no té por d’actuar i defensar les víctimes. Quan s’aconsegueix este clima educatiu de benestar cada vegada hi ha menys espai per a la violència i més espai per a les relacions de qualitat, tan necessàries per a aconseguir les millors trajectòries de vida a la infància i a la joventut.
[Foto de Tim Mossholder en Unsplash]