Demà comence una nova etapa de col·laboració en la millora de la societat, per a fer-la menys sexista, menys racista i menys edatista. Una professora de la UB amb la qual col·labore va nàixer en 1996, el mateix any en què jo vaig entrar com a professora en la Universitat de Barcelona. Ella es troba amb una universitat molt millor i ja està treballant intensament per aquella, encara millor, que trobaran les persones estan naixent ara, entre les quals hi ha algunes que formen part de les nostres famílies. M’emporte grans records de totes les persones amb les quals, en algun moment d’esta trajectòria, vam coincidir treballant i també lluitant per a aconseguir esta millora.
Sent ja una feminista activa sota el franquisme i havent participat en les jornades feministes del 76, em va sorprendre trobar-me vint anys després amb una universitat sense comissions d’igualtat ni protocols, que afirmava que no existia assetjament sexual en el seu interior i ens amenaçava si l’investigàvem, assegurant que així desprestigiàvem la institució i generàvem conflictes interns. Vaig tindre la persecució, l’honor i la valentia de dirigir l’I+D que va generar el canvi de tota esta situació. Em vaig també perseguida pel mateix, però ja sense que ningú s’atrevisca a qüestionar el que hem aconseguit, encara que, igual que fa 29 anys, es continuen oposant amb la mateixa radicalitat a les metes que aconseguiran les joves que ara tenen eixa edat.
Des de joveneta havia fet voluntariat en els barris populars, tenint com a referent a Paulo Freire i la seua alfabetització. De les jornades del 76 van eixir moltes de les que van ocupar càrrecs polítics en els anys següents. Altres vam decidir quedar-nos en els barris populars, creant el feminisme de totes les dones, impedint el monopoli en el moviment de les veus d’aquelles amb més poder i l’exclusió de les dones que, sovint sense contracte, treballaven netejant en les llars d’altres. Amb elles vam elaborar els primers criteris de detecció de la violència de gènere i d’actuació perquè les víctimes es transformaren en supervivents. El que es prohibia en la universitat ja s’estava desenrotllant en un barri popular on vaig tindre la sort de participar i on Paulo Freire va viure grans moments.
Ara dedicaré gran part del meu temps a col·laborar en les transformacions d’este mateix barri, que ja ha aconseguit materialitzar el somni que va elaborar quan era una zona marginal en 1978 (incloent la biblioteca que va rebre el premi a la millor del món en 2023) i que ara està aconseguint noves metes. Passaré molt de temps en el local on estarà la fundació que porta el nom de Jesús Gómez “Pato”, qui va ser professor de la UB i també el millor amic que ací tenia Paulo.
Seguiré, com sempre, disponible per a totes les persones motivades per la infinita bondat, la bellesa i la busca de la veritat que existixen en este món.
Una abraçada a totes i tots.
Imatge: Freepik
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 29 de setembre de 2025
Catedràtica en la Universitat de Barcelona. Feminista des d'abans de participar a les jornades de 1976. Directora del primer I+D sobre violència de gènere a les universitats espanyoles