En el segle XXI, havíem anat aconseguint la incorporació al feminisme de moltíssimes més dones i més diverses que en el passat, incloent també un augment d’hòmens feministes i de noves masculinitats. En els últims anys, ha crescut en el conjunt de la societat una oposició radical a propostes que s’atribuïen al feminisme, la qual cosa ha generat també dins del propi moviment divisió i algunes postures que han allunyat a moltíssimes dones de les diferents convocatòries i accions.
El més positiu en l’actualitat és que la majoria de dones que sí que són feministes, de diferents condicions, creences i plantejaments, han decidit presentar públicament les seues propostes per a superar eixa divisió i la consegüent minoració del feminisme, amb l’objectiu de recuperar i fins i tot ampliar el creixement en nombre, diversitat i influència, ja que s’havia interromput.
Estes iniciatives han sorgit primer en la pròpia societat, en barris i pobles, en centres de treball, on dones molt diverses han decidit unir-se, més enllà de les seues diferents ideologies, per a fer valdre els seus drets, avançar en la igualtat i superar tot tipus de violència. En les xarxes socials hem vist com un dels moments clau va ser el de les accions ciutadanes de base durant la DANA de València, quan dones molt diferents, des d’escoles en barris i pobles, van realitzar accions beneficioses no sols per a elles, sinó també per a la infància, per als hòmens i per a tota la societat. Posteriorment, han començat a aparéixer en els mitjans iniciatives de dones amb diferents estatus professionals i responsables institucionals, també orientades a superar la divisió i la minoració del feminisme.
Des de 2019, es van iniciar els congressos anuals de Ciència, Feminisme i Masculinitats. Ens vam avançar així en advertir els primers signes de la divisió i minoració que prevéiem per al futur pròxim. A punt de realitzar ja l’octau congrés, tenim la satisfacció de vore com estan florint moltes altres iniciatives que van en el mateix sentit. En el primer dels congressos va haver-hi algunes veus que van tractar d’imposar al conjunt una determinada perspectiva, però la gran majoria de les assistents va decidir que eixe congrés seria plural, de totes les dones i, en general, de totes les persones que compartiren la defensa de la igualtat i de la no violència. Eixa postura clara i plural ha possibilitat la nostra contribució a un moviment que ara ja és imparable i que aconseguirà pròximament el major avanç del moviment feminista de la història.
Imatge: Freepik
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 8 de febrer de 2026
Durant 12 anys, mestra d'educació especial i assessora d'educació inclusiva en la Generalitat Valenciana. Actualment, professora de la Universitat de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit en diversitat de grups socials i etapes d'aprenentatge, la formació docent, la inclusió educativa i la socialització preventiva de la violència de gènere.