… però amb l’èxit de tot l’alumnat a través de la implementació d’evidències científiques d’impacte social
Les causes de la segregació social i escolar són múltiples: econòmiques, polítiques, socials, mercat de la vivenda… Una de les mesures que es proposava el Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya de 2019, de la Generalitat de Catalunya, per a lluitar contra la segregació escolar era vetlar perquè els centres escolars d’una mateixa zona tingueren una composició social similar entre ells i equivalent a la del territori on se situen.
Sense abordar algunes de les causes profundes i estructurals que conduïxen a determinades composicions socials de les escoles, com és la desigualtat econòmica, la distribució residencial de la població concorde a les seues rendes i als preus del mercat, el pes de l’estatus en l’elecció tant de la vivenda com de les aficions, els clubs, les associacions o els cercles socials… procurar una composició social similar entre els centres no serà una mesura efectiva, serà merament pal·liativa, per molts diners que s’invertisquen en ella.
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha destinat durant el període 2019-2024 uns 60 milions d’euros anuals a les diferents polítiques d’equitat. Els Plans de Millora d’Oportunitats Educatives (PMOE-PROA+) arriben a 741 centres i 291.557 alumnes, i compten amb un pressupost de 14,6 milions d’euros. La dotació de 343 tècnics d’integració social i 85 educadors i educadores socials en els centres es va finançar amb 14,2 milions d’euros, i altres 11,6 milions es van destinar a 135 Plans Educatius d’Entorn. Tot un gran desplegament de mitjans i de finançament, l’impacte social del qual és necessari avaluar.
Al gener de 2024, el Síndic de Greuges publica un informe sobre el desplegament del Decret 11/2021 de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servici d’Educació de Catalunya, en el qual diu que estes polítiques del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya han reduït un 20% la segregació escolar. Òbviament, la segregació escolar genera desigualtats educatives i socials. Ara bé, la pregunta que hem de fer-nos ací és en quina mesura la forma amb la qual s’ha dut a terme en este cas la reducció de la segregació ha contribuït a augmentar el rendiment acadèmic, a millorar la convivència en el centre i la integració i cohesió social? Ha millorat la convivència a l’escola? I fora, en el barri o en el municipi? Esta mesura ha sigut volguda per les famílies?
En la investigació The Vic Model: From school redistribution to xenophobic voting publicada en 2020 en la revista Q1 JCR Political Geography aporta evidència científica sobre com les polítiques de distribució forçada i sense consentiment informat d’alumnat immigrant estranger vulneren el seu dret d’elecció de centre i augmenta el vot xenòfob.
Existix suficient evidència científica com per a mostrar que la distribució forçada d’alumnat immigrant estranger no és la forma més ràpida i eficaç per a aprendre idiomes vehiculars, que no augmenta el rendiment acadèmic, que sí que afavorix l’estigma i etiquetatge, empitjora la convivència i augmenta la xenofòbia i el rebuig a alumnat i població immigrant.
Així mateix, hi ha suficient evidència científica que mostra que amb la implementació d’actuacions educatives d’èxit avalades per evidències científiques d’impacte social es poden aprendre els idiomes de la societat d’acolliment sense desplaçar forçosament a cap alumne o alumna d’escola ni d’aula, i fins i tot sense finançament ni recursos addicionals. Qui no voldria això? En estos moments existix una investigació I+D+i, “ENHANC-ED. Mejorar la educación para todos en contextos plurales, pluriculturales y plurilingües”, que precisament s’està ocupant d’aprofundir en això (ací, més informació sobre evidències científiques d’impacte social). Posem la ciència en coneixement de la ciutadania, després preguntem-los i tinguem-los en compte a l’hora de dissenyar i implementar les polítiques educatives que tant els afecten.
[Imatge: foto de Antonius Ferret en Pexels]
Professor agregat de l'Àrea de Sociologia, Universitat de Girona