Cada any, el 21 de setembre, el Dia Internacional de la Pau ens convida a reflexionar sobre un dels desafiaments més difícils de la humanitat: com poden les societats passar del conflicte i la divisió a una convivència pacífica?
La pau sol associar-se amb els alto-el-foc, els acords de pau i les negociacions entre governs o grups armats. Estos són elements essencials de la construcció de la pau. Però la pau també es construïx molt més prop de la vida quotidiana: en les relacions entre persones que pertanyen a grups que han aprés a desconfiar, témer-se o discriminar-se mútuament.
Les investigacions recents en ciències socials oferixen una perspectiva encoratjadora: les relacions entre grups no són necessàriament immutables. Poden canviar quan es brinda a les persones l’oportunitat de conéixer-se, cooperar i interactuar en les condicions adequades.
Un exemple recent procedix del nord de Moçambic, una regió greument afectada per una insurrecció islamista i pel desplaçament de centenars de milers de persones. L’arribada de poblacions desplaçades va generar noves tensions amb les comunitats d’acolliment, que al seu torn vivien amb recursos limitats i en condicions d’inseguretat. Els investigadors van posar a prova una intervenció relativament senzilla: diàlegs comunitaris estructurats que reunien persones desplaçades i membres de les comunitats d’acolliment. Els resultats van ser positius. La intervenció va augmentar la confiança i la tolerància entre els grups, va reduir les actituds discriminatòries cap a les persones desplaçades i va enfortir el seu sentiment d’integració social. Alguns d’estos efectes continuaven sent visibles diversos mesos després de la intervenció. Els resultats suggerixen que crear espais en els quals les persones puguen trobar-se i interactuar pot fer alguna cosa més a facilitar la comunicació: pot canviar la forma en què els membres de diferents grups es perceben i es relacionen entre si (Pita Fangs, H., 2025).
De la mateixa manera, un estudi experimental realitzat a l’Índia oferix un altre cas que seguix este mateix enfocament. Dones hindús i musulmanes van participar en una formació professional que requeria que aprengueren i treballaren juntes. El programa no estava dissenyat principalment com una intervenció de construcció de pau. No obstant això, la cooperació sostinguda en una activitat compartida va reduir els prejuís i va millorar les actituds cap als membres de l’altre grup religiós. Esta troballa apunta a una possibilitat important: a vegades, les persones canvien la seua percepció dels altres no perquè se’ls anime explícitament a superar les seues diferències, sinó perquè experimenten, a través de la cooperació quotidiana, que poden treballar juntes per a aconseguir un objectiu comú. En altres paraules, la construcció de la pau pot començar, a vegades, fent coses junts en lloc de parlant sobre la pau (Surya Nath Maiti et al., 2022).
Finalment, una investigació realitzada a Nigèria es va centrar en comunitats afectades per conflictes entre agricultors i pastors per a avaluar una intervenció dissenyada per a promoure el contacte i la cooperació entre grups. La intervenció va generar actituds més positives cap a l’altre grup, un major contacte voluntari entre els grups i una major percepció de seguretat física. Resulta especialment interessant que alguns d’estos canvis s’estengueren més enllà de les persones que van participar directament en la intervenció, la qual cosa suggerix que els canvis en les relacions entre grups poden influir potencialment en les normes de la comunitat en un sentit més ampli (Grady, C. et al., 2023).
En conjunt, estos estudis apunten cap a una important aportació sociològica. La pau no és únicament l’absència de violència. També implica l’existència de relacions socials que fan possible la convivència pacífica: confiança, cooperació, reconeixement, tolerància i capacitat per a veure als membres d’un altre grup com a persones amb les quals podem compartir una comunitat.
Esta és potser una de les contribucions més esperançadores que les ciències socials poden fer al Dia Internacional de la Pau: proporcionar a la ciutadania evidències científiques que la secunden en la construcció del seu futur, a partir de casos existents que han obtingut resultats satisfactoris en processos de construcció de pau. Sovint pensem que la pau és una cosa que només implica els líders polítics que negocien després que haja ocorregut la violència. Però la pau també pot entendre’s com alguna cosa que les societats aprenen a practicar: aprendre a trobar-se amb persones diferents a nosaltres, aprendre a cooperar amb elles i, finalment, aprendre a veure-les no com un grup contrari, sinó com a part d’un món social compartit.
Si les relacions entre grups poden canviar, llavors la pau no és només alguna cosa que esperem aconseguir al final d’un conflicte. També és una cosa que podem començar a construir en la manera en què convivim cada dia.
Este article va ser publicat el 22 de setembre de 2026 en Daily27
Imatge: Magnific
Professora de sociologia a la Universitat de Barcelona i investigadora de CREA, Community of Researchers on Excellence for All