Per la veritat i la reparació
A l’agost de 2001 vam conéixer a Sara Berenguer, membre del moviment de Dones Lliures en 1936, amb qui vam anar creant una amistat a través de profundes converses durant les nostres visites a la seua casa en Montady (Béziers, França), així com per una correspondència postal que es va mantindre fins a dos mesos abans de la seua defunció al juny de 2010. Sara Berenguer reivindicava el llegat de Francesc Ferrer i Guàrdia, destacant com les seues aportacions a través de l’Escola Moderna van ser una font d’inspiració tant per al moviment llibertari com per als projectes educatius impulsats per Dones Lliures. Sara denunciava la injusta campanya de calúmnies que va conduir a la seua execució, una persecució que, en certa manera, li resultava familiar per les difamacions i represàlies que ella mateixa havia patit en diversos moments. En el pròleg del llibre que vaig escriure, Free Women (Mujeres Libres). Voices and Memories for a Libertarian Future (2011), Sara va destacar eixa doble dimensió:
«Es reivindiquen en estes pàgines la persona i l’obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, per l’impacte que la labor del mestre racionalista va arribar a aconseguir no sols en les experiències que més tard es van dur a terme des del moviment llibertari, que també van impulsar les Dones Lliures, sinó per la repercussió internacional que va tindre la seua teoria i pràctica pedagògica. Alhora que es posa de manifest la injusta campanya de calúmnies i la falsa llegenda que d’ell van inventar per enveges.»
El 20 de febrer de 2006 vam organitzar en la que va ser la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona unes jornades pel centenari del tancament de l’Escola Moderna. Esta jornada va sorgir des d’una iniciativa que va promoure Ramón Flecha com a membre de CREA, a les quals es van sumar altres organitzacions entre les quals es trobaven la Fundació Ferrer i Guàrdia, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i el grup de Dones Lliures de Barcelona. La data de celebració no va ser casual, va coincidir amb l’aniversari de Jesús Gómez (professor de la facultat i amic íntim de Ramón Flecha i Paulo Freire), qui en aquell moment travessava una greu malaltia, iniciada poc després de la primera campanya de difamació contra CREA en 2003.
El primer que Paulo Freire va preguntar a Ramón Flecha quan este el va arreplegar en l’aeroport en 1988, durant la seua visita a Barcelona, va ser sobre la seua incomprensió davant l’actitud passiva, i fins i tot còmplice, de part de la societat i intel·lectualitat catalana enfront del tancament de l’Escola Moderna i el posterior afusellament de Ferrer. L’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia ha sigut un dels projectes educatius que més impacte internacional ha tingut. Centenars d’Escoles Modernes es van crear en diversos països europeus, als Estats Units i en Amèrica Llatina. Freire deia que a la seua ciutat al Brasil hi havia una Escola Moderna i en Sao Paulo almenys tres amb eixe mateix nom. Els dos educadors compartien una ferma defensa de la veritat i del dret universal a l’educació i al coneixement científic, la qual cosa els va convertir en figures perseguides pel seu pensament transformador.
Per a l’organització de la jornada de 2006, algunes persones de CREA vam treballar en l’elaboració d’un xicotet llibret que abordava la campanya de desprestigi contra Francesc Ferrer i Guàrdia, la qual va conduir al tancament de l’Escola Moderna en 1906 i al consell de guerra de 1909 que el sentenciaria a mort, acusat de ser l’instigador de la Setmana Tràgica de Barcelona. El llibret, que incloïa totes les entitats organitzadores de la jornada, va ser fotocopiat i distribuït entre les persones participants. Encara conservem algunes còpies d’aquell material.
Per a la seua elaboració, vam realitzar una revisió documental en la qual, entre altres materials i publicacions, vam analitzar les actes del consell de guerra. En elles, el capità Francisco Galcerán, un militar d’ideologia conservadora que va assumir la defensa de Ferrer i Guàrdia, va denunciar la falta de justícia i de garanties al llarg de tot el procés. Va assenyalar que el juí va estar condicionat per una campanya de difamació sense fonament i denúncies anònimes; va lamentar que no es permetera la participació ni el testimoniatge de les nombroses persones de tot el món que manifestaven el seu suport a Ferrer. Entre les seues paraules de defensa davant el consell de guerra, Galcerán va denunciar:
«Esta campaña se ha dirigido principalmente contra la persona de Ferrer por odio y por temor a la educación dada a la clase obrera (…) que ha reunido en opinión enorme a los contrarios de mi defendido, y éste se encuentra en estos momentos rodeado de una atmósfera envenenada por el odio que por sí sola bastaría para acabar con una naturaleza menos acostumbrada que la suya a las injusticias de la humanidad (…) Ahí tenéis en breves palabras los elementos, que unidos por intransigencia, el egoísmo, el odio y la ingratitud, han formado este conglomerado antiferrerista que empezó por conseguir la prisión de mi defendido y continúa en estos momentos su odiosa campaña, para que quede en duda su inocencia y no pueda el día de mañana con su acción pacífica turnar sus planes y librar sus garras a los que, cada uno en su terreno, tratan de utilizar para sus fines bastardos.»
Recentment, la plataforma Justícia per a Ferrer ha llançat una campanya per a exigir l’anul·lació de la sentència que el va condemnar a mort, el reconeixement públic i institucional del seu llegat pedagògic i humanista, i que les institucions assumisquen la seua responsabilitat històrica, en coherència amb els principis de veritat, justícia i reparació que han de guiar tota democràcia. El suport a esta campanya pot ser tant a títol individual o com a entitat, firmant este formulari en línia.
[Imatge: picryl.com]
Professora en la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona. Investigadora en actuacions educatives d'impacte social per a la superació de les desigualtats socials.