La Universitat és l’espai perfecte perquè es transmeta la necessitat que les persones que treballen en ciències socials es vinculen als drets humans i a la intel·lectualitat amb l’objectiu de contribuir a la comprensió de la realitat i a la creació d’accions i alternatives que milloren la vida de les persones. És per això que els coneixements que es transmeten haurien d’estar sempre validats per la millor investigació, així com els millors valors ètics i humans.
⇓⇓⇓
Les estructures i les societats poden millorar? Els qui estem convençuts que la resposta és afirmativa somiem i treballem perquè la Universitat siga cada vegada un context més democràtic i menys feudal. Vols saber com poder contribuir de manera senzilla i valenta? En este article trobaràs algunes idees.
⇓⇓⇓
Les persones volem que la investigació servisca per a millorar les nostres vides. En educació també volem que a les escoles s’implementen les evidències que ja han demostrat el seu impacte social, és a dir, la millora de resultats acadèmics però també resultats en convivència.
⇓⇓⇓
Et sona el concepte d’aprenentatge significatiu? Sabies que és una teoria pseudocientífica i racista que es va usar perquè les xiquetes i xiquets negres no anaren a les mateixes escoles? Què passarà si la nostra educació es basa en idees racistes i excloents? No podrem avançar cap a una educació de qualitat, i menys cap a una societat democràtica i avançada.
⇓⇓⇓
Moltes escoles estan preocupades i treballen amb esforç per millorar els resultats de tot l’alumnat. També busquen com mesurar estes millores i a vegades els arriben propostes per a mesurar-les amb escales validades. No obstant això, este tipus de mesures no servix per a avaluar l’impacte de les actuacions educatives d’èxit ni de les comunitats d’aprenentatge (CdA), i fins i tot han empitjorat els resultats. Les CdA que volen mesurar els seus resultats ho han fet amb proves objectives, com són les seues proves internes o les estandarditzades, no amb escales imposades.
⇓⇓⇓
Les altes expectatives en convivència no sols han de dirigir-se cap a l’alumnat sinó que, en coherència, el propi professorat de totes les etapes, també en la universitat, hauria de tindre altes expectatives en el seu tracte cap a companys i companyes, independentment del fet que estiguen en una situació més precària. L’horitzó “zero abús de poder” cada dia està més a prop.
⇓⇓⇓
[Imatge: foto de Javier Trueba en Unsplash]
Professora de la Universitat de Granada. Membre de la Xarxa MeToo Universitat.
Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.
