Grups interactius (GI) és una de les millors maneres d’organitzar l’aula, on la diversitat de l’alumnat és atesa sense cap tipus d’exclusió. GI no és una metodologia, sinó és una manera d’organitzar l’aula que incideix en la millora de la convivència, la solidaritat i l’aprenentatge. La clau dels GI és la diversitat i la qualitat de les interaccions. Autors tan prestigiosos com Freire, Vigotsky o Habermas, des de les seves diferents branques d’estudi, consideren les interaccions i el llenguatge fonamentals per a l’aprenentatge. Les evidències avalen aquesta manera d’agrupar l’alumnat en xicotets grups heterogenis, amb una persona adulta dinamitzant cada activitat, com una actuació educativa d’èxit (AEE). És a dir, és una acció que genera els millors resultats acadèmics, transferible a diferents contextos amb resultats similars, avalada per investigacions publicades a les principals revistes científiques internacionals.
Tenint en compte tot l’anterior, només ens queda posar-los en marxa. Passos a seguir:
1- Formar-nos i llegir articles rigorosos abans de començar. Hem de saber per què apliquem aquesta manera d’organitzar l’aula i no una altra. També és molt convenient anar a visitar una escola on es facin GI.
2- Tindre presents a la classe els 7 principis de l’aprenentatge dialògic. Al començament de cada sessió de GI es poden comentar els principis i posar exemples pràctics. Per exemple, la solidaritat: en GI ens ajudem els uns als altres durant les activitats.
2- Disposem els i les alumnes de la classe en grups heterogenis de 4 a 6 alumnes, tenint en compte el sexe, la seva procedència, els ritmes d’aprenentatge, conducta o necessitats educatives entre d’altres. Així tractem d’assegurar que tots els grups tenen una diversitat similar.
3- Reflexionem sobre les competències específiques de les àrees instrumentals que volem treballar en la sessió de GI i preparem les activitats. Aquestes tindran una durada aproximada d’entre 15 i 20 minuts. No cal que siguin activitats molt sofisticades; la premissa essencial és que generen interaccions en el grup. Exemples d’activitats poden ser una fitxa, un joc, una activitat amb material manipulatiu, l’ús de recursos TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) o TAC (tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement), entre d’altres que poguem considerar adequades.
4- Preparem els materials necessaris per a desenvolupar les activitats.
5- Ara ens queda convocar al voluntariat. Cada centre gestiona el seu voluntariat de la manera que li resulta més efectiva. Es pot organitzar per centre, per aula, per dies, etc. Poden ser familiars, altres docents, personal no docent del centre, alumnat de pràctiques, agents de la comunitat educativa, etc. El voluntariat ha d’estar disposat a la formació, ja que té un paper específic dintre del grup que ha de conèixer. En poques paraules, la seua funció és sobretot mantenir l’alumnat en la tasca i promoure interaccions d’ajuda per tal que tots i totes participen en l’activitat.
6- Comencem: uns minuts abans, rebem al voluntariat, els expliquem les activitats i, si és possible, els deixem que escolleixin. És important que els fem sentir còmodes i segurs. Controlarem el temps de cada activitat per tal de canviar cada 15-20 minuts de manera rotativa. Mentre cada grup realitza una activitat amb una persona adulta, el o la docent ha de dinamitzar el conjunt de l’aula, supervisant, gestionant possibles conflictes, proporcionant ajuda als equips i al voluntariat, avaluant i prenent notes…
7- Ja només ens queda avaluar l’actuació. Aquesta avaluació la realitza tant el voluntariat com l’alumnat al finalitzar les activitats. Pot ser realitzada a nivell oral o per escrit; per exemple, amb una xicoteta enquesta preparada per nosaltres amb aquells punts que ens interessa conèixer, com ara l’adequació de les activitats al temps i a l’objectiu, grau d’interacció i ajuda, to de veu, etc.
Podríem especificar molts més aspectes sobre GI, però complint aquests punts bàsics ja podem començar a posar-los en marxa i veure molt prompte els seus excel·lents resultats.
