Quan reflexionem sobre les nostres vides, moltes persones considerem essencial l’amor. Entre les seues múltiples expressions, la investigació també destaca la gran importància de l’amor romàntic en l’educació. S’ha analitzat que, tot i la seua importància central, dediquem poc de temps a educar la infància i la joventut sobre aquest tema i a ajudar-los a donar sentit a les seues concepcions i creences sobre l’amor.
D’altra banda, entristeix la quantitat de persones que, influenciades en gran mesura pel capitalisme i el postmodernisme que es transmet a través d’alguns mitjans de comunicació, produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals, propaganda, negocis, etc., han interioritzat i fins i tot proclamen que l’amor romàntic és perjudicial o bé retrògrad. Fins i tot moviments i persones que abanderen la llibertat se sotmeten a aquests discursos associant l’amor romàntic a relacions violentes, sotmeses, etc. Aquesta associació entre amor romàntic i violència és un enllaç no científic. La ciència diu que les persones que gaudeixen de l’amor i l’amor romàntic en les seues relacions tenen millor salut, més benestar, més rendiment… Donar un missatge contrari perjudica greument els xics i les xiques i a la superació de la violència de gènere en les nostres societats.
Més enllà de les mil i una formes en què les persones vivim i gaudim de l’amor romàntic, quina responsabilitat tenen les escoles perquè hi haja més o menys fracàs en les relacions romàntiques en les xiques i els xics i davant de les boles existents sobre l’amor romàntic?
Una primera qüestió a aclarir seria: hi ha consens en que l’amor romàntic només té enormes beneficis per a les xiques i els xics i totes les persones? Sí, la literatura científica ha respost de diferents maneres aprofundint en aquests conceptes i integrant els avanços que la ciutadania i la investigació han anat realitzant a l’hora de crear relacions romàntiques. Per exemple, que l’amor romàntic, ideal, és un amor lliure i molt divers, lliure de tot tipus de violència, menyspreu o submissió. Tots i totes podem consultar les investigacions de les persones científiques de major impacte internacional en prevenció i superació de la violència de gènere, i veure que cap d’elles situa les seues causes en l’amor romàntic, sinó en les relacions violentes i amb menyspreu (estables o esporàdiques), emmascarades en ocasions com a “relacions lliures”.
Una segona qüestió seria: com parlem d’aquests temes a les escoles? La ciència té clar que obrir espais de diàleg de manera permanent als entorns educatius és essencial. La investigació aporta cada vegada més debat i evidències sobre com fer-ho per a no deixar-ho en mans dels mitjans i el capitalisme. Com parlarem sobre el tema les persones que vivim i defensem les relacions romàntiques? Com podem obrir espais perquè puguen parlar entre ells i elles, xiques i xics? És cap a aquestes preguntes on les escoles hauríem de dirigir els nostres debats i formacions entre el professorat i la resta d’agents que incideixen en l’educació.
Què fan les escoles que sí que inclouen l’amor romàntic en l’educació amb rigor, cura i llibertat?
- Formacions intergeneracionals amb persones científiques (no falsos experts), assemblees i tertúlies que facen arribar les evidències científiques sobre els beneficis de l’amor romàntic, sobre els elements claus que l’integren, sobre la seua enorme diversitat a les diferents cultures, entre les diferents persones;
- no cauen en els enganys del capitalisme que atribueixen la violència i la submissió a l’amor;
- ajuden que xics i xiques, des de molt prompte, parlen entre iguals sobre l’existència de l’amor romàntic i les seues contribucions meravelloses a la superació de relacions violentes i amb menyspreu;
- tracten que emergisquen les seues veus, els seus desitjos, i creen relacions en què puguen compartir el sentiment de l’amor en mil i un estils, identificant i construint una mirada crítica davant de totes les coaccions que pateixen.
Tots aquests diàlegs els protegeixen i tenen un impacte crucial a les relacions que viuen, així com a la capacitat de crear i viure l’amor romàntic en el futur.
[Imatges: iStock]