UNICEF ha publicat este mes de setembre A través dels ulls de la infància: com les tecnologies digitals faciliten l’abús infantil, que aporta un component especialment rellevant per a avançar en la prevenció: la inclusió de les seues veus. La investigació, realitzada en el marc del projecte Disrupting Harm que, desenrotllat al costat de ECPAT International i INTERPOL, arreplega enquestes a prop de 21.000 adolescents de 12 a 17 anys de 21 països i entrevistes en profunditat a més de 100 jóvens que van patir estes formes d’abús durant la seua infància. Els testimoniatges expressen por, vergonya, confusió i aïllament, un sofriment molt dur de recordar, però, segons UNICEF, això permet comprendre millor quines barreres troben quan necessiten ajuda. Més de quatre de cada deu situacions no van ser comptades a ningú i menys de l’1% van arribar al coneixement de la policia, dels servicis socials o de les línies d’ajuda. Segons s’arreplega en les seues veus, una de les raons més freqüents per a guardar silenci va ser, precisament, no saber on acudir ni a qui explicar-li-ho.
Escoltar les xiquetes i xiquets ha permés desplaçar el focus des del que haurien de fer per a protegir-se cap a com fem les persones adultes per a construir entorns segurs i protectors en els quals puguen demanar ajuda i ser escoltats si patixen algun episodi d’abús. UNICEF assenyala la necessitat de crear sistemes de denúncia i suport en els quals puguen confiar i de garantir que famílies, escoles i comunitats sàpien respondre i acompanyar-los en la busca d’ajuda segura. Una cosa molt important quan el propi informe qüestiona la imatge de l’agressor com un desconegut que apareix únicament en Internet: en el 57% de les experiències analitzades estava implicada una persona que el xiquet o la xiqueta ja coneixia, com a amistats, parelles, familiars o altres menors.
No obstant això, la prevenció tampoc es limita a ensenyar a la infància a usar Internet amb precaució. UNICEF reclama plataformes digitals segures des del seu disseny, amb major protecció de la privacitat, restriccions als contactes no sol·licitats amb persones adultes, sistemes de recomanació més segurs i millors mecanismes per a detectar i comunicar els abusos. En coherència amb això, proposa reforçar la legislació, la regulació i la rendició de comptes davant noves formes de violència, com l’extorsió sexual o els materials d’abús sexual generats mitjançant intel·ligència artificial. La responsabilitat de garantir espais digitals segurs se situa així també en governs, empreses tecnològiques i sistemes de protecció, i no en els qui poden patir la violència.
Esta transformació requerix, a més, actuar sobre allò que fa possible i silencia la violència. Entre les seues recomanacions, UNICEF assenyala expressament la necessitat de qüestionar el mode en què moltes vegades es normalitza la hipersexualización de les xiquetes i/o s’estigmatitza a les supervivents d’abús sexual. Incorporar les seues veus no significa traslladar-los la responsabilitat de trobar les solucions, sinó generar contextos protectors en els quals xiquets i xiquetes sàpien posar nom al que els ocorre, contar el que els ocorre i troben persones que es posicionen, que els creguen i secunden, que denuncien pels qui no poden fer-ho per si mateixos i que tinguen accés a respostes eficaces.
Este article va ser publicat en Diari Feminista el 24 de setembre de 2026
Imatge: Magnific
Cofundadora del Grup de Dones Sherezade: Dialogant el Feminisme