L’explosió racista en el partit de futbol Espanya – Egipte és un salt més en una tendència creixent d’agressions a la convivència pacífica. El crit “musulmà el que no bote” és tan racista que òbvia fins i tot a jugadors i jugadores que són o poden ser de la mateixa selecció espanyola. No és ni casualitat ni un fet puntual. Cal posar-li remei com més prompte millor superant les seues causes més profundes.
En mitjans i xarxes es reclamen a més de mesures sancionadores una conscienciació i una educació en valors antiracistes que remarque els elements positius de la diversitat. Desgraciadament, en eixe discurs i en eixa educació antiracista freqüentment les paraules van en un sentit i els fets en el sentit contrari. L’única forma que en sectors creixents de la ciutadania no augmente el racisme és una coherència entre el que l’educació diu i el que l’educació fa.
Hi ha ara a Espanya polítiques i actuacions que diuen que volen eliminar la segregació, però fan afirmacions que quasi tothom entén com que “massa” diversitat genera mals resultats i problemes de convivència. Així s’està fomentant el racisme, quasi sempre involuntàriament. Hi ha altres polítiques i altres actuacions que fins i tot amb més diversitat, de la que el discurs abans esmentat considera “massa”, aconsegueixen excel·lents resultats i una modèlica convivència.
L’educació és un dels millors àmbits per a col·laborar en la superació del racisme que va explotar en aquest partit de futbol i se sap com fer-lo. Cada vegada més persones, escoles i institucions estan canviant el que fins ara feien implementant solucions reals a aquest greu problema.
Durant 12 anys, mestra d'educació especial i assessora d'educació inclusiva en la Generalitat Valenciana. Actualment, professora de la Universitat de València. Les seues línies d'investigació inclouen les Actuacions Educatives d'Èxit en diversitat de grups socials i etapes d'aprenentatge, la formació docent, la inclusió educativa i la socialització preventiva de la violència de gènere.