Sovint veiem com el futbol s’associa amb comportaments violents, tant dins com fora de l’estadi. Si bé l’esport en si promou valors com el treball en equip, el respecte i la superació personal, la passió que desperta entre alguns aficionats pot desencadenar actituds agressives. Això s’observa especialment en rivalitats intenses entre equips, on els seguidors poden arribar a protagonitzar enfrontaments físics, disturbis o, fins i tot, actes de vandalisme. A més, a vegades, els mitjans de comunicació i les xarxes socials amplifiquen estes conductes, normalitzant-les o fins i tot glorificant-les.
No obstant això, sabem que també existixen nombroses iniciatives que busquen contrarestar este fenomen, fomentant una cultura de respecte, convivència i no violència entorn del futbol. Un exemple d’això podria considerar-se l’excel·lent treball que està realitzant la Real Federació de Futbol del Principat d’Astúries, apostant per la creació d’un protocol de benestar i protecció a la infància i adolescència enfront de la violència, basat en evidències científiques d’impacte social i que és pioner en l’abordatge del model dialògic en este àmbit.
Els qui firmem este article no entenem el futbol amb violència. Som dos de la Reial Societat i cinc de l’Athletic Club de Bilbao, equips amb una gran rivalitat històrica al País Basc. A diferència de molts altres derbis que estan marcats per una gran rivalitat o fins i tot animositat, el Derbi Basc (Euskal Derbia, en basc) sol jugar-se en un ambient de respecte mutu i solidaritat entre aficions, jugadors i clubs. És freqüent veure gestos d’esportivitat abans, durant i després del partit. Este model de derbi ha sigut històricament un exemple de compromís, esforç, humilitat i orgull. És així com entenem el futbol, com una celebració més que una batalla, com un exemple de convivència, identitat i respecte esportiu més que un ambient polaritzat i hostil.
[Imatge: Freepik]
Investigador predoctoral FI al Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona
Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.
Doctora per la Universitat de Wisconsin-Madison
Investigadora predoctoral en Educació, Universitat del País Basc
Professor d'educació primària durant 7 anys i doctorand a la Universitat Rovira i Virgili
Cofundadora i coordinadora de MeToo Schools
Professora i investigadora en Educació a la Universitat del País Basc