Els museus són molt més que edificis plens d’objectes del passat. Són espais vius on la cultura, la memòria, l’art i el coneixement ajuden les persones a comprendre’s les unes a les altres. El lema d’enguany, «Els museus unixen un món dividit», posa en relleu l’important paper que exercixen els museus en la creació de diàleg, empatia i enteniment compartit entre comunitats de tot el món.
El patrimoni de la humanitat ha de conservar-se no sols en museus, galeries i institucions culturals, sinó també en la ment de les persones i en les seues converses quotidianes. La pintura, la música, la literatura, els objectes històrics i els descobriments científics només romanen vius quan les persones continuen reflexionant sobre ells, dialogant sobre ells i relacionant-los amb les seues pròpies experiències.
Això és precisament el que ocorre en les tertúlies dialògiques artístiques, musicals i literàries. Milers de xiquets, xiquetes, jóvens i persones adultes participen cada dia en estos espais educatius i culturals a tot el món. A través del diàleg igualitari, les persones participants compartixen interpretacions, emocions i idees inspirades en el llegat cultural de la humanitat. Un xiquet que comenta una novel·la clàssica, una adolescent que reflexiona sobre una peça musical o una persona adulta que analitza una obra d’art estan contribuint a mantindre viva la cultura.
Estes tertúlies fan molt més que transmetre coneixements. Ajuden a valorar el patrimoni, desenrotllar el pensament crític i construir significat col·lectiu de manera conjunta. Les persones participants aprenen que la cultura pertany a tothom, independentment de l’edat, l’origen o el nivell acadèmic. En un món marcat amb freqüència per la divisió i la incomprensió, el diàleg entorn de la cultura es convertix en un poderós pont entre les persones.
Els museus i les tertúlies dialògiques compartixen una mateixa missió: preservar el llegat de la humanitat i fer-lo significatiu per a les generacions presents i futures. Quan les persones participen en tertúlies dialògiques sobre art, literatura, música i història, el patrimoni deixa de ser una cosa distant per a convertir-se en part de les seues pròpies vides, i també es crea art social.
Imatge: Magnific
Este article va ser publicat per primera vegada en Daily 27 el 18 de maig de 2026
Professora i investigadora en Educació a la Universitat del País Basc