Una molt bona notícia és que les universitats espanyoles s’estan incorporant a la dinàmica internacional d’exigir avaluacions ètiques per a realitzar investigacions de ciències socials, incloent-hi les de l’educació. Amb anterioritat, ja s’havien exigit les avaluacions ètiques en una altra mena d’investigacions, com les mèdiques o les biològiques. Recentment s’han estés eixes avaluacions també a les ciències socials. Este és un procés en curs al qual es van incorporant progressivament més universitats i professorat. En este article assenyale algunes de les implicacions per a les escoles.
Venim d’una tradició en la qual professorat universitari venia als centres educatius a fer enquestes, entrevistes i grups de discussió prèviament decidits, i després desapareixien i no se’ls veia més. Després es va fer un pas important amb l’exigència que les revistes científiques van començar a fer sobre consentiments informats; encara que al principi predominaven els que eren elaborats sense diàleg amb professorat i familiars, als qui només se’ls donava a firmar una cosa prèviament feta, s’ha anat avançant cap a dinàmiques més dialògiques gràcies a les metodologies comunicatives d’investigació i a les escoles que han exigit tindre diàleg en la seua elaboració. Un nou pas que pràcticament s’està començant a generalitzar ara és l’avaluació per part de comités d’ètica de les universitats, centres i xarxes d’investigació; encara que comencen tenint gran experiència, per exemple en ciències biomèdiques, i no encertant en les investigacions de ciències socials, a poc a poc es va també millorant.
No obstant això, el pas decisiu comença ara, i en ell tenen un paper molt important el professorat i les famílies, que exigint dinàmiques dialògiques contribuïxen perquè la ciència complisca amb dos dels seus requisits actuals: la cocreació i l’impacte social. Si s’exigix ja cocreació en l’elaboració dels criteris científics, de manera que no es puguen fer en torres d’ivori aïllades de la ciutadania, molt més exigible és la cocreació en l’avaluació ètica, que encara menys pot fer-se en torres d’ivori universitàries aïllades del professorat i familiars. L’altre criteri és l’impacte social: les investigacions han de servir per a millorar l’educació de tot l’alumnat, també el que participa en la investigació. Eixes millores és impossible conéixer-les si no és en diàleg continu, en el qual també han d’estar presents les veus de professorat i familiars; no ho poden fer pel seu compte comités d’ètica interns de les universitats.
Imatge: Freepik
Cofundadora de MeToo Schools. Professora universitària i titulada de Conservatori Superior en música.