Un professorat i famílies excel·lents esforçant-se per millorar l’educació de l’alumnat sense saber identificar les falsificacions és com un equip de remers excel·lents amb un timoner que els porta contra les roques. No obstant això, basta tindre clars tres criteris per a identificar eixes falsificacions (sovint disfressades de ciència) que empitjoren els resultats i substituir-les per les evidències realment científiques que els milloren.
Un primer criteri és comprovar si qui impartix una formació o vol fer una investigació a la nostra escola diu la veritat respecte de la seua trajectòria i les fonts que utilitza. Este criteri és fàcil de comprovar, però desgraciadament per al seu alumnat moltes escoles no ho fan. Per exemple, Rocío García ha escrit i dit que va ser la coordinadora d‘INCLUD-ED. En realitat, les tres persones del Coordination Team eren Marta Soler, Lídia Puigvert i Ramón Flecha. Quan no es diu la veritat sobre una cosa així, és inevitable que tampoc es faça respecte de les evidències científiques que sí que milloren l’educació.
Un segon criteri és comprovar si es falsifiquen les fonts de les evidències científiques que s’esmenten. La mateixa professora s’atribuïx la creació de grups interactius en 2013, quan estaven funcionant ja des de molts anys abans que ella els coneguera, com es pot comprovar molt fàcilment. En una xarrada recent que està publicada en internet, diu que abans ja es coneixia que la intervenció de les famílies en l’aprenentatge millorava els resultats, però que es feia en horaris extraescolars als Estats Units. I després diu que va ser ella qui va descobrir que encara era millor que intervingueren dins de l’aula. Són moltíssimes les famílies i el voluntariat que ja ho havien fet des de molts anys abans, i havien ensenyat eixa professora a fer-ho.
El tercer criteri és més difícil d’identificar. Exposaré una manera de fer-ho i m’oferisc a aclarir-ho més a tota persona que me ho demane. Es tracta d‘identificar un truc que consistix en atribuir les millores de resultats d’una determinada actuació, com per exemple els grups interactius o les tertúlies dialògiques, a altres causes, com poden ser els tipus de diàleg, les regles de conversa, el discurs de l’aula o les interaccions significatives. Totes estes causes es trauen d’escales validades o afirmacions suposadament teòriques que no tenen res a veure amb les esmentades actuacions d’èxit. Les escoles que no saben identificar eixe truc desvien les energies que abans posaven a fer, per exemple, grups interactius a promoure eixe tipus d’interaccions significatives, empitjorant així els resultats que abans s’havien aconseguit millorar.
Imatge: Freepik
Doctora per la Universitat de Wisconsin-Madison