L’èxit de la societat dialògica
La característica més esmentada, ressaltada per diverses veus, va ser l’extraordinària conducta de la ciutadania. És possible que el trànsit funcione quasi íntegrament sense semàfors, guàrdies ni policies, sense metre ni trens, mentres els passatgers estan preocupats pels seus fills xicotets, familiars malalts i amics? És possible que, en les cues per a comprar una llanterna o una ràdio, tots esperen pacientment, i els qui acaben la seua compra abans que els altres es prenguen el temps d’informar cada persona en la fila sobre quins productes encara estan disponibles i quins no, perquè puguen decidir si val la pena quedar-se?
Els ciutadans espanyols han demostrat que això no sols és possible, sinó que realment va ocórrer des del migdia fins a la nit del 28 d’abril. Sense connexió a internet ni comunicació mediàtica del govern, ciutadans actius van organitzar les seues vides i van prendre decisions col·lectives mitjançant diàlegs efectius que van resoldre els problemes que els van afectar sobtada i inesperadament. Alguns es van convertir espontàniament en líders nats, regulant el trànsit en les interseccions on fallaven els semàfors. En alguns edificis, un veí va baixar a la zona comuna amb una ràdio que funcionava, reunint els residents sense accés a informació en assemblees improvisades.
Alguns comentaristes, confosos, afirmen que la societat dialògica es va suspendre durant eixes hores, perquè el diàleg actual suposadament depén d’internet i cessa quan es perd la connexió. S’equivoquen. Els qui van experimentar el diàleg comunitari amb els seus veïns, familiars i amics van ser els qui millor van suportar la crisi i la van comprendre amb major claredat. Uns altres argumenten que la gestió digital va fracassar durant este període perquè no hi havia internet. Per contra, els ciutadans que havien participat prèviament en processos de gestió digital van demostrar ser els més preparats per a promoure, organitzar i liderar eixos esforços de diàleg col·lectiu.
En estos dies, en el treball, en els mercats i en els espais d’oci, s’ha parlat molt dels desafiaments que enfrontaven les persones. No obstant això, el tema dominant ha sigut com es van superar mitjançant el diàleg. Poques persones s’han quedat estancades en les queixes. La ciutadania ha demostrat que, en la societat dialògica, la gestió digital també es desenrotlla més enllà d’internet.
[Este article es va publicar per primera vegada en Daily 27 el 30 d’abril de 2025]
[Imatge: Freepik]
Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.