Una de les crítiques més masclistes a les novel·les clàssiques és que van ser escrites per hòmens invisibilitzant així el molt important paper de les dones en la seua creació i en el seu desenrotllament. La història de Genji, considerada per nombrosos especialistes la primera gran novel·la coneguda de la història, va ser escrita fa ja més de mil anys per una dona: Murasaki Shikibu. Virgínia Woolf reconeixia en Murasaki una precursora excepcional.
L’evolució actual de la societat dialògica i el nou paper internacional del Japó fan este moment favorable a la introducció d’esta novel·la a les escoles. La infància consumix hui molta cultura japonesa, des del Pokémon al sushi, promocionada pel mercat, incloent-hi la seua presència en els mitjans dependents del poder i els diners. L’escola no ha sigut creada per a això, sinó per a impedir que la infància siga exclosa de les millors creacions de la humanitat.
La història de Genji relata la vida del príncep Hikaru Genji, les seues relacions personals, els seus conflictes i el pas del temps. Fins i tot més que l’argument, el que és innovador és la profunditat amb què l’autora relata la comunicació interna de les persones, les seues emocions, contradiccions, gelosia, afectes, pèrdues i canvis interiors. En les seues paraules sobre la vida interior de les persones, apareixen temes que continuen sent molt actuals: com influïx la posició social en les nostres oportunitats? Com es construïxen les relacions afectives? Com afrontem el pas del temps, la pèrdua o la soledat?
Conéixer l’existència d’esta novel·la supera molts prejuís. Juntament amb obres com Les mil i una nits i El Ramayana, desfà el prejuí colonial que la literatura clàssica ha sigut creada a Occident, error mantingut tant per perspectives colonials com postcolonials. Juntament amb la creació de la literatura lírica per una altra dona (Safo), a diferència de la literatura èpica creada per hòmens, esta primera novel·la desfà el prejuí masclista que la literatura clàssica ha sigut creada per hòmens, error mantingut tant per perspectives explícitament masclistes com per perspectives també masclistes però disfressades de feministes.