La sovint considerada millor novel·la moderna, Ulysses de James Joyce, relata la comunicació interna d’una persona comuna en un dia a Dublín. Virginia Woolf va publicar tres anys després la seua millor obra literària, Mrs Dalloway, que relata la comunicació interna d’una dona de classe alta durant un dia a Londres. Llegir-les, i encara més dialogar-les, fomenta no sols la comunicació interna que ja tenim sinó també la nostra consciència sobre el seu paper rellevant en la nostra identitat i en la nostra vida. La Metamorfosi de Kafka, curta i de fàcil lectura, relata la parla interna d’una persona exclosa pel seu entorn més pròxim i hi ha moltes que estan en eixa situació a les seues escoles, en les seues famílies o en altres contextos. A la busca del temps perdut, de Proust, revela com eixa comunicació interna no és només parla interna, no està cocreada només amb paraules sinó també amb altres sentiments i sensacions que hem compartit amb altres persones.
Llegint i comentant eixes i altres grans obres literàries cocreem també amb elles la nostra pròpia comunicació interna, el nostre propi ser i identitat. En un món dominat per les banalitats que predominen en les pantalles, els mitjans i les xarxes, la millor literatura és un tresor que no caduca ni es gasta amb l’ús. En un sistema dominat pel capital depredador i el seu mercat, les millors obres són un producte que molesta, que impedix el consum compulsiu que dona els més alts beneficis. Per això, el pitjor capital i els seus mitjans tracten de presentar-ho a la infància i adolescència com a avorrit, allunyat de la realitat, antiquat. I per als qui es resistixen a abandonar els llibres també té com a producte de consum títols d’una qualitat molt inferior a eixes obres.
Els qui vulguen possibilitar que els seus estudiants tinguen l’opció de no sotmetre’s als pitjors productes del mercat, a no ser com el capital depredador exigix que siguen, tenen, entre altres, dos opcions. Una és fomentar les seues crítiques al capitalisme mentres són dependents de les seues pitjors sèries i les marques més publicitades. Una altra és oferir-los en forma atractiva les activitats de les quals se’ls pretén excloure; en el cas de la literatura, una d’eixes formes ja està molt investigada i explicada, les tertúlies literàries dialògiques. Per a la majoria d’estudiants que tenen la sort de gaudir-les, la seua educació i la seua personalitat milloren d’una forma que perdura tota la seua vida.