Hi ha els qui afirmen que Goethe va voler representar l’amor romàntic en Werther. No obstant això, ell mateix va deixar escrit el contrari: “Vaig escriure Werther per a no convertir-me en Werther”. És cert que eixa novel·la, d’enorme èxit i posteriorment convertida en òpera per Massenet, és en gran part autobiogràfica. Goethe també va sentir emocions semblants a les del protagonista, però va aconseguir no convertir-se en ell. Qui sí que va acabar identificant-se tràgicament amb el personatge va ser, en realitat, el seu amic Jerusalem.
L’esmentada frase de Goethe, així com la seua pròpia trajectòria vital, indiquen que va saber diferenciar l’amor de l’obsessió; l’amor romàntic mútuament correspost —com el de Leonora i Fidelio en l’òpera de Beethoven— de l’obsessió que no respecta la llibertat d’una dona que decidix mantindre la seua relació amb el seu marit i no triar a qui arriba fins i tot a amenaçar amb suïcidar-se si no és correspost.
Una altra qüestió sobre la qual encara no poden fer-se afirmacions concloents, a causa de l’absència d’investigacions científiques suficients, és l’impacte social que va tindre la novel·la. Se sap que va provocar suïcidis de persones que s’identificaven amb Werther i que va contribuir, en alguns casos, a confondre amor amb obsessió i romanticisme amb assetjament. No obstant això, encara no sabem fins a quin punt la majoria dels qui van llegir l’obra van reaccionar d’eixe mode o, per contra, si la lectura els va servir —com al mateix Goethe— per a rebutjar i no justificar eixa conducta.