Cada 4 de juny es commemora el Dia Internacional dels Xiquets Innocents Víctimes d’Agressió, una data que ens recorda el sofriment de milions de xiquets i xiquetes afectats per guerres, conflictes armats i altres formes de violència. Davant esta realitat, és fàcil pensar que poc podem fer en els nostres entorns quotidians. No obstant això, encara que una sola persona no puga detindre una guerra, cada un de nosaltres pot contribuir a crear entorns que protegisquen la infància i enfortisquen una cultura que rebutge la violència. La pròpia Declaració dels Drets del Xiquet ens recorda la nostra responsabilitat col·lectiva de garantir que tots els xiquets i xiquetes cresquen en condicions de protecció, dignitat i ple desenvolupament.
La investigació científica ha demostrat que la violència contra la infància pot previndre’s actuant en els entorns més propers als xiquets i xiquetes: les escoles, les famílies, les associacions i els espais comunitaris. Són estos els contextos on es construïxen les relacions, els valors i els referents que influïxen en com la infància interpreta el món que l’envolta. Les actuacions que han demostrat un major impacte social en la prevenció de la violència contra la infància impliquen a tota la comunitat en la protecció de les víctimes i en la creació d’entorns on la violència perd atractiu.
Nombrosos estudis han identificat l’existència d’un discurs coercitiu dominant que, des d’edats molt primerenques, pressiona als xiquets i xiquetes per a associar la violència, la dominació o els comportaments agressius amb l’atractiu. Este missatge arriba a la infància a través de múltiples canals de socialització i pot influir en les preferències, expectatives i relacions que desenvolupen posteriorment. Tindre en compte esta evidència és fonamental per a avançar cap a una prevenció realment eficaç.
Per esta raó, les escoles i altres entorns educatius tenen una oportunitat decisiva. L’objectiu no és únicament ensenyar que la violència està malament, sinó també despullar-la del seu atractiu social i, al mateix temps, atorgar prestigi i reconeixement als qui actuen amb solidaritat i valentia enfront de les agressions. Quan una comunitat fa costat activament als qui protegixen les víctimes i rebutja totes les formes de violència, està construint una cultura de protecció que reduïx els riscos i afavorix relacions més lliures i segures.
La construcció d’una societat capaç de respondre a gran escala enfront de les agressions contra la infància comença precisament en estos espais quotidians. Les persones que aprenen des de la infància a rebutjar la violència i a respondre a ella de manera pacífica estaran més preparades per a defendre els drets humans quan estos es vegen amenaçats. Recordar als xiquets i xiquetes víctimes d’agressions també significa assumir la nostra responsabilitat en el present: construir, cada dia, comunitats que facen de la protecció, la solidaritat i la defensa de la infància una pràctica real i compartida.
Imatge: Magnific
Este article va ser publicat per primera vegada en Daily 27 el 4 de juny de 2026
Professor d'educació primària durant 7 anys i doctorand a la Universitat Rovira i Virgili