Un estudi recent publicat en Nature Medicine analitza com el nostre entorn i les nostres condicions de vida influïxen en l’envelliment del cervell. Les investigadores i els investigadors van estudiar un concepte denominat exposoma, que fa referència al conjunt total de factors ambientals, socials i polítics als quals una persona està exposada al llarg de la seua vida.
L’estudi va analitzar dades de 18.701 persones de 34 països. Entre les persones participants hi havia tant individus sans com persones amb malalties relacionades amb el cervell, com ara la malaltia d’Alzheimer o el deteriorament cognitiu lleu. L’objectiu era comprendre com les diferents exposicions al llarg de la vida influïxen en l’edat cerebral, una mesura que indica com d’envellit pareix un cervell en comparació amb l’edat real de la persona.
Un de les principals troballes va ser que analitzar totes les exposicions en conjunt oferix una visió molt més precisa que estudiar-les per separat. De fet, els factors combinats de l’exposoma explicaven fins a 15 vegades més diferències en l’envelliment cerebral que els factors individuals per si sols. Això demostra que l’entorn actua de manera complexa, mitjançant la interacció de múltiples factors, i no a través de causes aïllades.
Les persones investigadores també van observar que diferents tipus d’exposicions afecten el cervell de maneres diferents. Els factors físics, com la contaminació o les condicions climàtiques, es van associar amb un envelliment més ràpid de l’estructura cerebral, especialment en àrees relacionades amb la memòria i el moviment. D’altra banda, els factors socials (com la desigualtat, l’estrés o l’accés a recursos) estaven més vinculats a canvis en el funcionament del cervell, en particular en xarxes relacionades amb el pensament i les emocions.
Un altre resultat important va ser que les persones exposades a nivells més alts d’estrés ambiental i social presentaven un risc molt major d’envelliment cerebral accelerat, fins a nou vegades superior en alguns casos. Sorprenentment, este efecte era fins i tot més fort que l’impacte de tindre una malaltia cerebral diagnosticada.
L’estudi destaca que estes exposicions solen actuar conjuntament en el que la ciència denomina una sindèmia, és a dir, la interacció de múltiples problemes que es reforcen entre si. Per exemple, viure en una zona contaminada amb alta desigualtat social pot tindre un efecte combinat més perjudicial que la suma dels efectes de cada un d’estos factors per separat.
En conclusió, esta investigació mostra que la salut cerebral no depén únicament de la biologia o la genètica, sinó que també està profundament influïda per l’entorn en el qual vivim. Suggerix que millorar les condicions ambientals i reduir les desigualtats socials podria exercir un paper clau per a ajudar les persones a mantindre un cervell més saludable a mesura que envellixen.
Imatge: Freepik
Este article va ser publicat per primera vegada en Daily 27 el 4 d’abril de 2026
Investigador predoctoral FI al Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona