Hi ha moltíssimes i molt diverses evidències científiques que l’optimisme millora el benestar, la felicitat i la salut fins i tot en malalties com el càncer. El que no s’entén és per què encara hi ha “intel·lectuals” tan ignorants que diuen que el pessimisme és l’optimisme intel·ligent. Tampoc s’entén per què encara hi ha escoles i professorat que porten a l’alumnat el seu pessimisme.
Totes les persones de ciència, les escoles i el professorat que volem el millor per a l’alumnat eduquem en l’optimisme. Per descomptat, no ho fem en un optimisme ignorant que porta a xocar amb la realitat, que convertix els somnis en malsons. Eduquem en un optimisme conscient dels problemes, però també conscient de les solucions i de les moltes persones que ja les estan implementant en les seues pròpies vides i en les de les altres persones.
En el cas de l’educació infantil, primària i secundària, els queda quasi tota la vida per davant, poden somiar i aconseguir els seus somnis i també col·laborar en la transformació del món perquè no siga impossible aconseguir-los. Podem ajudar-los a conéixer i realitzar les actuacions que els acosten a eixa possibilitat. Podem i tenim dret a ser optimistes o pessimistes, a pensar que tot va malament i anirà pitjor o a veure les millores ja realitzades i les que potser poden aconseguir-se. Però hem de ser conscients de l’impacte social en les seues vides si els projectem el nostre pessimisme.
Soc optimista. Cada vegada veig més professorat alliberant-se de la moda pessimista que tant han fomentat els mal anomenats “intel·lectuals”.
Imatge: Magnific
Doctora per la Universitat de Wisconsin-Madison