Dia Mundial de la Síndrome de Down
El tema d’enguany, “Junts contra la soledat”, és especialment rellevant quan s’analitza juntament amb la investigació científica sobre la soledat en persones amb discapacitat intel·lectual i del desenrotllament (DID), incloent-hi moltes persones amb síndrome de Down.
Un estudi clau publicat fa huit anys en la revista Journal of Applied Research in Intellectual Disabilities va aportar informació important sobre esta qüestió. Esta revisió sistemàtica (una de les primeres d’este tipus) va examinar tant la freqüència de la soledat entre les persones amb DID com les intervencions existents per a abordar-la. En els estudis analitzats, una mitjana del 44,7% de les persones amb DID experimenta soledat.
Per a posar-ho en context, les taxes de soledat en la població general solen ser molt més baixes, la qual cosa indica que les persones amb DID poden veure’s afectades de manera desproporcionada. Esta diferència reflectix reptes socials més amplis, com l’estigma, les oportunitats limitades de participació social i xarxes socials més reduïdes, sovint centrades en familiars o persones cuidadores.
L’estudi també va trobar una important falta d’intervencions eficaces. Només una intervenció complia els criteris de la revisió, i no va mostrar millores estadísticament significatives en els nivells de soledat. Això posa de manifest una bretxa crítica tant en la investigació com en la pràctica: encara que la soledat està molt estesa, les solucions basades en evidència científica amb impacte social continuen sent escasses.
Per a les persones amb síndrome de Down, estes troballes són especialment rellevants. Moltes experimenten barreres estructurals similars, com ara menys oportunitats d’interacció social independent, situacions d’exclusió social i dificultats per a crear i mantindre amistats. En este context, la soledat no consistix simplement en estar sol o sola; implica la falta de connexions significatives i d’un sentiment de pertinença. En la psicologia educativa, el sentit de pertinença es referix a la sensació de ser acceptat, valorat i inclòs en un grup. Per a les persones amb síndrome de Down, desenrotllar este sentiment des d’edats primerenques (especialment en contextos escolars) pot tindre un impacte profund en el seu benestar emocional i social.
Les escoles són un dels primers entorns on xiquets i xiquetes establixen relacions més enllà de les seues famílies. Quan els contextos educatius fomenten activament la inclusió (a través del respecte, la participació i el reconeixement), creen oportunitats per a establir relacions socials significatives. Això no sols reduïx el risc de soledat, sinó que també afavorix el desenrotllament d’habilitats socials, la confiança i la implicació en l’aprenentatge. Igualment important és escoltar les veus de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals.
Per a finalitzar, combatre la soledat no és només una qüestió individual, sinó una responsabilitat col·lectiva. Construir comunitats en les quals totes les persones se senten valorades, incloses i connectades és clau per a garantir que ningú es quede arrere.
Este article va ser publicat per primera vegada en Daily 27 el 21 de març de 2026
Imatge: Foto de Kampus Production en Pexels
Investigador predoctoral FI al Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona