El suïcidi juvenil constituïx una de les principals preocupacions de salut pública, sent la quarta causa de mort entre jóvens de 15 a 29 anys. En este context, l’educació adquirix un paper clau en la prevenció, especialment mitjançant programes d’aprenentatge socioemocional (SEL). En l’article publicat en la revista científica Animals, titulat A Social-Emotional Learning Program for Suicide Prevention through Animal-Assisted Intervention, s’avalua un programa (OverCome-AAI) que integra este enfocament amb intervencions assistides amb animals en adolescents en situació d’alt risc.
Un dels aspectes més rellevants de l’estudi és l’ús d’animals com a mediadors de l’aprenentatge. L’evidència assenyala que faciliten la comunicació, augmenten la motivació i milloren l’adherència al programa. En termes educatius, això suggerix que metodologies innovadores poden generar entorns més segurs i participatius, especialment amb alumnat vulnerable. A més, els animals actuen com a reguladors emocionals, afavorint l’aplicació pràctica d’estratègies d’afrontament.
Els resultats mostren reduccions en la ideació suïcida, els plans de suïcidi i les conductes d’autolesió, així com una major predisposició a buscar ajuda. Des de l’àmbit educatiu, estes dades reforcen la importància de treballar competències com la regulació emocional, la identificació de senyals de risc i la construcció de xarxes de suport. No obstant això, no es van observar millores significatives en depressió o desesperança, la qual cosa indica que els programes escolars poden influir en conductes i habilitats, però no necessàriament en trastorns psicològics més profunds.
Les implicacions educatives són clares. En primer lloc, podria ser positiva l’aplicació de programes d’aprenentatge socioemocional estructurats dins del currículum, amb objectius i metodologies definides. En segon lloc, es destaca que es requeriria formació específica del professorat per a detectar senyals de risc i acompanyar emocionalment a l’alumnat. En tercer lloc, l’estudi subratlla la importància de la coordinació entre educació, salut mental i servicis socials, especialment en contextos d’alta vulnerabilitat com ara l’acolliment residencial, on el risc de conducta suïcida és major.
És important destacar que és un estudi de caràcter pilot molt prometedor, i podria desenvolupar-se en futures investigacions. En conclusió, l’estudi aporta evidències sobre el valor de l’aprenentatge socioemocional i d’enfocaments com les intervencions assistides amb animals. Per a l’educació, implica avançar cap a models que prioritzen el benestar emocional com a condició indispensable de l’aprenentatge.
Imatge: Freepik
Professora i investigadora en Educació a la Universitat del País Basc
Professora i investigadora en Educació a la Universitat del País Basc