En els últims anys, l’augment de la diversitat cultural i lingüística a les aules ha generat debats en l’àmbit educatiu. No és estrany escoltar alguns professionals de l’educació atribuir els descensos en els resultats acadèmics a l’increment de l’alumnat immigrant, assenyalant especialment les dificultats derivades del desconeixement de l’idioma vehicular. En comunitats com el País Basc, esta idea apareix amb bastant freqüència en converses informals i anàlisis superficials dels resultats escolars.
No obstant això, la realitat educativa i les evidències científiques d’impacte social demostren que esta explicació, a més de simplista, resulta profundament incompleta. Diversos centres educatius amb una elevada presència d’alumnat estranger han aconseguit no sols mantindre, sinó fins i tot millorar els seus resultats acadèmics. Estos casos conviden a reflexionar sobre el verdader impacte de la diversitat i sobre el paper que exercixen les actuacions educatives, les metodologies, l’organització escolar i les expectatives del professorat.
Un exemple especialment significatiu es troba en un centre educatiu de Catalunya, on l’alumnat catalanoparlant és minoritari. Malgrat això, el centre obté resultats acadèmics superiors a la mitjana catalana en diverses assignatures, incloent-hi la pròpia llengua catalana. Esta experiència forma part d’un estudi publicat en una revista científica, que va analitzar deu centres educatius caracteritzats per una alta diversitat cultural i lingüística, situats en contextos socioeconòmics desfavorits.
La investigació conclou que no és la presència d’alumnat immigrant ni la seua competència inicial en l’idioma el que determina els resultats acadèmics, sinó l’aplicació de pràctiques educatives inclusives i basades en evidències científiques d’impacte social. L’estudi mostra com estos centres van aconseguir millorar progressivament els seus resultats aplicant actuacions educatives d’èxit (AEE) i amb la implicació de la comunitat educativa. Estos factors, àmpliament recolzats per la investigació internacional, es relacionen directament amb l’èxit escolar, independentment de l’origen cultural o lingüístic de l’alumnat.
Per contra, atribuir els mals resultats únicament a la presència d’alumnat immigrant pot generar un efecte negatiu afegit. Este tipus de discursos sol reduir les expectatives sobre determinats estudiants, la qual cosa influïx directament en la seua motivació, autoestima i rendiment. L’educació, lluny de basar-se en etiquetes o generalitzacions, ha de partir del principi que tot l’alumnat pot aprendre si se li proporcionen les condicions adequades. A més, la diversitat lingüística i cultural representa una oportunitat per a enriquir el procés educatiu. Les aules multiculturals afavorixen el desenrotllament de competències socials, l’empatia i la preparació de l’alumnat per a viure en societats cada vegada més plurals.
El repte, per tant, no és la diversitat, sinó com es gestiona. Els centres que obtenen bons resultats amb alumnat divers solen compartir trets comuns: formació contínua del professorat, implicació de les famílies i, en definitiva, actuacions basades en evidències científiques d’impacte social.
En lloc de vore la diversitat com una amenaça, el sistema educatiu hauria d’interpretar-la com un reflex de la realitat social actual i com una oportunitat per a millorar les seues pràctiques. L’educació del segle XXI exigix superar prejuís i apostar per models que garantisquen l’aprenentatge de tot l’alumnat, independentment del seu origen. Les dades i les evidències són contundents: la diversitat no és el problema; pot ser, de fet, part de la solució.
Imatge generada amb IA en ChatGPT
Professora i investigadora en Educació a la Universitat del País Basc