Experiències d’èxit en entorns interactius d’aprenentatge en escoles ordinàries. Quines claus ens oferixen?
Mireia Barrachina i Cristina Pérez-Manglano
Entorns interactius en centres ordinaris
En anteriors articles vam iniciar un diàleg sobre l’escolarització de l’alumnat amb NEE i la necessitat de millorar la inclusió en els centres educatius. En este article intentarem oferir claus per a la inclusió de l’alumnat amb NEE en centres ordinaris, mitjançant l’anàlisi d’investigacions educatives que arrepleguen experiències d’èxit, així com des de la nostra experiència dins dels equips d’orientació educativa. A continuació enumerem 6 claus bàsiques per a una inclusió real:
1. Crear entorns interactius d’aprenentatge:
Les investigacions científiques demostren que l’alumnat amb NEE en entorns d’aprenentatge interactiu i inclusiu, fomentant el suport entre iguals, millora en les àrees que presenten major dificultat. Estes àrees solen incloure, especialment, atenció i interacció social. La col·laboració entre alumnat amb diferents nivells no sols dona suport al desenrotllament acadèmic de cadascun, sinó que impulsa habilitats socials i emocionals fonamentals, com la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre. Hi ha estudis que evidencien el desenrotllament de la teoria de la ment en esta mena d’espais inclusius que beneficien especialment a l’alumnat sense NEE, que aprén a respectar les diferències i a acceptar que els seus companys amb NEE també tenen molt a aportar. Per a aconseguir estos beneficis, és fonamental l’organització de l’aula en grups heterogenis.
2. Fomentar l’aprenentatge dialògic i l’ajuda entre iguals
L’ajuda mútua i el diàleg igualitari són aspectes fonamentals en la inclusió educativa. La teoria de l’aprenentatge dialògic assenyala que l’aprenentatge s’enriquix en dialogar entre persones diverses, incloent-hi alumnat, professorat, familiars i altres persones de la comunitat amb diferents coneixements, experiències i cultures. Perquè l’aprenentatge siga dialògic ha de basar-se en set principis: diàleg igualitari, dimensió instrumental, intel·ligència cultural, transformació, creació de sentit, solidaritat i igualtat de diferències. L’aprenentatge organitzat al voltant d’estos set principis aconseguix millorar tant el rendiment acadèmic com el clima de convivència en els centres educatius i les comunitats en què s’apliquen.
Les actuacions educatives d’èxit (AEE), com els grups interactius i les tertúlies dialògiques, tenen en compte el valor de la diversitat, la interacció i el diàleg per a ajudar-se mútuament a resoldre l’activitat. Són ferramentes valuoses que permeten a l’alumnat amb i sense NEE interactuar i aprendre junts. Estes pràctiques aconseguixen que amplien les seues capacitats, explorant zones de desenrotllament abans inassolibles i desenrotllant una comprensió més profunda i complexa del coneixement, promovent la tolerància i la inclusió a les nostres escoles, comunitats i veïnats.
3. Replantejament del rol del professorat de suport i recursos especialitzats d’inclusió dins de l’aula
El professorat especialista de pedagogia terapèutica (PT) i audició i llenguatge (AL) juga un rol clau per a aconseguir realitzar les activitats amb tot l’alumnat amb NEE, de manera que puga participar en l’aprenentatge instrumental amb la mateixa oportunitat d’èxit que els seus iguals. En este sentit, els grups interactius permeten que els suports necessaris per a l’alumnat amb NEE s’integren dins de l’aula, en lloc d’apartar estos alumnes del grup. Esta manera d’organitzar l’aula ha demostrat que les interaccions entre els companys, les companyes i el voluntariat eliminen les limitacions de rols predefinits de “qui ajuda a qui”, permetent que tot l’alumnat, independentment de les seues dificultats, puga participar i ser valorat per les seues aportacions. Això permet que l’alumnat avance en el seu aprenentatge de forma més autònoma.
En este periòdic s’han publicat articles amb estratègies per a la inclusió de l’alumnat NEE en tertúlies dialògiques i en grups interactius, així com criteris clars perquè els plans de reforç tinguen en compte la inclusió de l’alumnat amb NEE amb garanties d’èxit.
4. Participació de la comunitat educativa i voluntariat
La participació de la comunitat educativa, que inclou tant famílies com voluntariat, marca una gran diferència en l’èxit de la inclusió. Involucrar persones externes a l’aula, com ara familiars, comunitat del barri o persones universitàries, reforça un ambient d’ajuda i cooperació on se senten valorats i amb suport. Investigacions recents mostren que el voluntariat juga un paper crucial per a fomentar i normalitzar estes interaccions d’ajuda, incrementant les oportunitats d’aprenentatge i participació per a totes i tots.
5. Altes expectatives i objectius clars
Les altes expectatives són fonamentals perquè tot l’alumnat se senta motivat i capaç d’aconseguir assoliments significatius. En fixar objectius clars i desafiadors, el professorat fomenta un clima en el qual es pot percebre l’avanç i la superació de limitacions. Establir objectius clars sobre la base de màxims d’aprenentatge és molt important per a l’alumnat amb NEE. És necessari comprovar l’evolució dels resultats per a assegurar un procés de bastimentada efectiva. Això també ens ajuda a valorar els seus assoliments i motivar-nos en el progrés d’ensenyament-aprenentatge, ja que sovint significa un autèntic repte.
6. Promoure un clima de respecte i diversitat
Promoure un ambient de respecte i violència zero cap a les diferències individuals és imprescindible per a la inclusió. En este sentit, el model dialògic de prevenció de conflictes i el club de valents i valentes violència zero, on no hi ha cabuda a la violència des dels zero anys, així com la figura del upstander (persona que es posiciona activament contra situacions de violència i exclusió) permeten a la comunitat educativa construir un clima de respecte, solidaritat i acceptació. Així, es fomenta un espai segur on cada estudiant pot expressar-se i aprendre en un entorn que valora la diversitat.
Per a implementar amb èxit estes claus amb l’alumnat amb NEE és fonamental, abans de res, creure que és possible; això requerix un canvi de mirada cap a un horitzó ple de possibilitats. Per a això, és necessari triar una formació del professorat que millore l’educació especial, que es base en evidències científiques d’impacte social, per a assegurar-nos que aconseguixen els seus màxims aprenentatges, sempre amb altes expectatives.
