Masculinitats i grups interactius
Qualsevol docent que ho desitge pot organitzar la seua aula en grups heterogenis en els quals una persona adulta assegura l’aprenentatge dialògic. Fa anys que no deixen d’augmentar les evidències científiques que realment és la manera més efectiva d’accelerar aprenentatges mentres es millora la convivència. Al mateix temps, també augmenta sense parar el nombre d’aules que duen a terme esta actuació d’èxit en països de tot el món. Quan el professorat es preocupa pel foment de les noves masculinitats alternatives (NAM, per les seues sigles en anglés), observa, a més, situacions que es donen en les sessions de grups interactius, de manera espontània, que promouen actituds NAM.
- Hem vist a pares d’alumnes immigrants o pertanyents a minories ètniques respondre a les curioses i intel·ligents preguntes dels companys i companyes del seu fill sobre qüestions relacionades amb la seua cultura; també hem vist com els ensenya maneres diferents d’afrontar o resoldre tasques. Es posa en valor la seua intel·ligència cultural, quan en altres ambients l’alumnat havia sentit comentaris despectius sobre estos homes, que ara es convertixen en referents mentres derroquen prejuís i presten el seu coneixement i el seu temps solidàriament per a ajudar a tots i totes. Quan això ocorre, també guanya seguretat eixe fill que a vegades percebia que pel que sembla hi havia alguna cosa roïna en la diversitat cultural.
- Hem vist al xiquet més “xulito” de la classe donar les gràcies a xiquets als quals un temps arrere cridava “pringaos” o fins i tot va intentar agredir. Quan va ocórrer eixa transformació? Quan el van ajudar a comprendre com calcular el mínim comú múltiple i el màxim comú divisor en una activitat de matemàtiques. Quan això ocorre, eixe xiquet comença a tindre menys actituds dominants i més actituds igualitàries.
- Hem vist al xiquet que tots temien pels seus actes violents descobrir per primera vegada que una tasca o una àrea concreta se li dona realment bé. Ocorre una transformació immediata, difícil de creure: mentres el grup treballa (amb total normalitat) concentrat en la tasca i eixe xiquet explica com es pot resoldre per tal que la resta ho comprenga, el professorat mira amb sorpresa i emoció, i sovint pensa “si ho conte a altres profes, no m’ho creuran”. Quan això ocorre, eixe xiquet comença a tindre menys conductes violentes i més participació en les classes.
- Hem vist com, en finalitzar les sessions de grups interactius, es repetixen les felicitacions cap a aquells xics que han millorat la seua actitud, que s’han concentrat a aprendre (o a ensenyar a la resta) quan en el passat tenien conductes agressives i de menyspreu cap als altres. I el somriure del xiquet que rep eixos elogis espontanis denota una cosa que no sempre és fàcil d’aconseguir: ell i els altres estan percebent una manera bona i desitjable de guanyar atractiu.
Estes són només unes poques de les coses que ocorren en els grups interactius. Qualsevol que ho pense estarà d’acord que seria desitjable que els efectes que hem esmentat es donaren amb més freqüència. Doncs bé, això es pot aconseguir, simplement, fent estes sessions més sovint.
