Continuem escoltant a les escoles diferents propostes que impliquen agrupar l’alumnat de manera homogènia, per nivells, per desconeixement de l’idioma, per necessitats educatives especials… segregant i perpetuant pràctiques molt perjudicials que portem temps arrossegant per teories pseudocientífiques com la d’Ausubel.

Seguint el PROJECTE INCLUD-ED, que va analitzar les estratègies que contribuïxen a superar les desigualtats, este tipus d’agrupaments homogenis «no milloren, sinó que fins i tot empitjoren el rendiment general de l’alumnat amb menor nivell d’aprenentatge. Els grups més vulnerables són els més perjudicats per l’agrupament homogeni, tant pel que fa a les seues oportunitats d’aprenentatge com a les relacions entre grups». Estes pràctiques generen fracàs escolar.

Per tot això, hem de basar-nos en les evidències científiques d’impacte social (ECIS), ressaltant ací l’article de la revista Frontiers How Inclusive Interactive Learning Environments Benefit Students Without Special Needs. L’organització en grups heterogenis no sols beneficia a l’alumnat que té més dificultats, sinó també a la resta, fomentant el respecte mutu i el diàleg igualitari.

A vegades, podem escoltar com es pensa que l’alumnat de “major nivell” quedarà per darrere per estar en grups diversos i heterogenis. És una afirmació equívoca, ja que no hi ha cap evidència que ho demostre.

En dur a terme actuacions educatives d’èxit, com són els grups interactius, tal com s’explica en la Guia de Comunitats d’Aprenentatge:

«…no sols els qui tenen una discapacitat concreta aprenen més i millor, i amb més amistat, sinó que els qui tenen més competències també aprenen més i millor perquè el seu suport al grup havent d’esforçar-se fins que ho entenguen els qui tenen més dificultats desenrotlla la seua intel·ligència molt més que si no hagueren de fer eixe esforç.»

No podem basar les nostres pràctiques docents en ocurrències, modes, faules o la comoditat per al professorat, ja que tot això perjudica el futur dels nostres xiquetes i xiquets. Per a evitar tot això, hem de rebre una formació rigorosa i de qualitat. Igual que no experimentem amb la salut, tampoc hem de fer-ho amb l’educació realitzant “innovacions” sense cap mena d’aval científic.

[Imagen: Freepik]
image_pdfPDF

By Cristina Pérez-Manglano

Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"