Els resultats publicats el 5 de desembre de 2023 en el recent Informe PISA sobre tres competències troncals bàsiques en educació (matemàtiques, lectura i ciències) deixen clar que Espanya pot millorar el nivell obtingut. Davant esta realitat, el govern espanyol, poc després de conéixer els resultats, va anunciar el Pla de reforç en matemàtiques i comprensió lectora amb el qual pretén abordar el problema. La ministra d’Educació, Formació Professional i Esports, després de la reunió amb la comissió permanent del Consell Escolar de l’Estat, va dir que és important que els governs plantegen solucions enfront de problemes que preocupen a tota la societat. Qui podria no estar d’acord amb esta afirmació?
La necessitat de millorar l’educació espanyola és un fet al qual cal donar resposta. Ara bé, quin tipus de solucions caldria aplicar? Quins són els criteris que haurien de regir estes solucions? És vàlida qualsevol solució? Múltiples són els interrogants que em plantege en pensar en això davant l’inici de curs i una la resposta clara en la qual pense: les solucions passen per tindre en compte i aplicar les evidències científiques d’impacte social que existixen des de fa temps en educació i que han demostrat, i continuen demostrant, que allà on s’implementen, gràcies a la formació de les i els professionals que les duen a terme i pel rigor amb què s’apliquen, milloren l’educació dels xiquets i de les xiquetes tant a nivell curricular com de convivència en tots els contextos.
Una de les mesures del pla abans esmentat són els desdoblaments dels grups perquè hi haja una atenció més personalitzada, amb més recursos i amb classes extraescolars. A priori, són propostes amb les quals tots i totes estaríem d’acord. No obstant això, l’èxit dependrà de les accions concretes que realment es realitzen en eixos desdoblaments. Per exemple:
- Els desdoblaments ajudaran a la millora de tots i totes si es realitzen en grups heterogenis (no per nivells competencials), on l’alumnat més capaç (per dir-ho d’algun mode) ajude als seus iguals a través de les interaccions que entre ells i elles es donen, sent dinamitzades per persones adultes que garantisquen la qualitat d’eixes interaccions. Bon exemple d’això són els grups interactius, actuació educativa d’èxit que es duu a terme en cada vegada més escoles del món. D’esta manera, l’atenció més personalitzada a la qual es referia la ministra es donaria a partir de l’ajuda brindada pels companys i les companyes, que també pot estar guiada per l’atenció indirecta del professorat especialista, si fora necessari, o de professors de suport que dinamitzen els grups, com a recursos addicionals als centres.
- Els recursos, ja siguen humans o materials, proporcionaran millora quan estiguen al servici de la diversitat i la inclusió sense deixar a ningú arrere, buscant les estratègies que permeten la participació i l’aprenentatge de tot el món des de les altes expectatives i dins de l’aula.
- Les classes extraescolars poden brindar l’oportunitat d’interaccions de qualitat, a través d’actuacions de qualitat, reforçant el que més costa alhora que es brinda l’oportunitat d’accelerar en els nous aprenentatges. Esta actuació ja s’està fent en alguns centres educatius mitjançant la biblioteca tutoritzada, en la qual es poden realitzar activitats molt diverses i amb contingut acadèmic, com ara tallers amb experts, deures, lectura compartida…
La clau per a la millora educativa no va d’innovar amb el que siga, de provar de vore si “això o allò” funciona, sinó d’implementar les evidències científiques d’impacte social que ja sabem que donen els millors resultats. Posem-nos a això, són de fàcil accés, gratuïtes i garantixen l’èxit.
