Un desafiament per a l’educació i la democràcia
Vivim en la Societat de la informació i, paradoxalment, també en l’era de la desinformació. Cada dia, una infinitat de notícies falses i faules es difonen amb una rapidesa que mai abans havíem conegut. La facilitat amb què les faules circulen en xarxes socials, moltes vegades de manera anònima i impune, les fa extremadament perilloses, perquè els seus efectes generen confusió entre la ciutadania, fomenten un odi profund i, en els casos més greus, propicien violència als carrers. Este fenomen està prenent una dimensió global, i afecta a tots els àmbits de la nostra vida, des de l’educació o la salut fins a la política o fins i tot l’estabilitat de les democràcies. Ara ja no guanya el millor, sinó qui millor maneja les xarxes. La desinformació i les faules creen fortes divisions i enfrontaments entre persones que, en un context d’informació veraç, no tindrien motius per a estar polaritzades.
L’impacte de la desinformació en l’àmbit educatiu és profund. L’estudiantat, en estar en plena fase de formació i desenrotllament, és més vulnerable i susceptible. Sovint, accepten com a vàlides afirmacions que són falses i, d’esta manera, poden ser fàcilment manipulats, coaccionats i intoxicats. D’altra banda, les contínues faules que es difonen en educació per part d’alguns “pseudocientífics“ no sols posen en risc l’èxit acadèmic de l’alumnat, sinó també la pròpia salut i la de les seues comunitats educatives. Quant de mal pot generar una convivència que no es base en evidències científiques d’impacte social (ECIS)! Diversos estudis ens parlen de com este fet pot afectar greument la salut mental i emocional de l’alumnat, generant-los estrés tòxic, ansietat i fins i tot problemes d’autoestima. Imaginem una educació que ignora les actuacions educatives d’èxit, les evidències sobre inclusió, sobre els diferents tipus d’agrupament o el paper crucial de la participació familiar a les escoles. Hui dia, gràcies a la investigació compromesa i d’alt nivell, sabem que esta falta de coneixement genera profundes desigualtats i limita les oportunitats d’aprenentatge, deixant a moltes i molts estudiants sense les actuacions necessàries per a aconseguir el seu màxim desenrotllament acadèmic i personal. En este diari, reafirmem, com hem demostrat dia rere dia, el nostre compromís amb la difusió d’ECIS i amb la tasca d’erradicar els “neuroedumites” (faules en educació), en benefici d’un ensenyament verdaderament inclusiu i equitatiu.
Resulta interessant el recent estudi, del MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts), portada de la revista Science, que ens parla de la creació del “debunkbot”, un bot dissenyat per a refutar teories conspiratives mitjançant evidències científiques. Basat en GPT-4 Turbo, este bot genera contraarguments personalitzats i aconseguix que fins i tot els defensors més obstinats de teories com el terraplanisme o la negació del canvi climàtic reconsideren les seues creences. La IA aporta consistència i paciència en el debat, qualitats difícils de mantindre en una conversa humana prolongada, ja que estos diàlegs comporten molt de desgast físic i mental per a molts i moltes de nosaltres. Este estudi desafia la creença que els conspiracionistes són impossibles de convéncer, i de nou ens oferix més evidències sobre com els diàlegs basats en ECIS poden transformar fins i tot aquells més obstinats, alhora que ens mostra com la tecnologia també pot ser una aliada en la lluita contra la desinformació. A més, este estudi subratlla la importància que el sistema educatiu ensenye, no sols a l’alumnat sinó també al professorat, a analitzar críticament la informació i a valorar i saber buscar les fonts fiables.
En definitiva, les faules i la desinformació no sols afecten el rendiment acadèmic, la salut pública i la cohesió social; també representen una seriosa amenaça per a la democràcia. Una societat informada i dialogant és una societat forta, capaç de prendre decisions racionals, justes i equitatives basades en arguments de validesa, i de resistir la manipulació, que ens pot portar cap a la violència i la destrucció. Comptar amb ferramentes innovadores com el “debunkbot” del MIT ens recorda que la tecnologia també pot ser una poderosa aliada en esta lluita.
