Entre els equips docents, de manera general, hi ha la preocupació d’oferir millores reals en l’educació de persones amb necessitats educatives especials. En aquest sentit, cada vegada hi ha més consens sobre la importància que té crear entorns d’aprenentatge interactius basats en l’evidència científica per a garantir una educació inclusiva que permeta atendre a tot l’alumnat. Tot i això, són encara habituals les pràctiques educatives que segreguen l’alumnat amb necessitats educatives especials que estudia a escoles ordinàries, a través d’accions de suport fora de l’aula. Són nombrosos els exemples que podem trobar en el dia a dia d’escoles i instituts. Sobre això, organismes internacionals adverteixen sobre l’empitjorament que es genera a l’alumnat d’educació especial escolaritzat a centres ordinaris que no estan preparats per a donar una resposta realment inclusiva.
La recerca ha mostrat la necessitat de la inclusió real com a mitjà de millora de l’educació mitjançant estudis publicats a revistes d’impacte i programes de recerca. L’estudi que presentem en aquest article va analitzar l’impacte de dos programes de formació dialògica, basats en evidències científiques, amb la implementació d’actuacions educatives d’èxit per a docents d’educació especial i va identificar la millora de la inclusió i la qualitat educativa, tant de l’estudiantat amb necessitats educatives especials com de la resta.
La formació dialògica realitzada a l’equip docent participant en la investigació es va focalitzar en dos actuacions clau: les tertúlies pedagògiques dialògiques del professorat i els grups interactius per a implementar a l’aula:
- Les tertúlies pedagògiques dialògiques van permetre compartir el coneixement de les fonts científiques sobre les quals es va dialogar i amb el qual es va impulsar una resposta més eficaç als problemes de la pràctica escolar. El professorat especialista d’educació especial, segons la investigació, va transformar el seu rol i va passar a basar les seues accions en l’evidència científica, portant-los a aplicar les actuacions per a treballar amb tot l’alumnat dins de l’aula, sense segregació, i comptant amb la comunitat educativa (pares i mares, antic alumnat, altres persones del barri, etc.) com a recurs eficaç i transformador dins de l’aula.
- Els grups interactius a l’aula, organitzats pel personal docent amb la participació de membres de la comunitat educativa, van suposar la presència de figures adultes a l’aula que van reforçar la inclusió i van augmentar les oportunitats socials i acadèmiques de tot el alumnat. Alhora, van permetre als i les familiars una millor comunicació amb el professorat, més implicació en l’educació dins i fora de l’escola, la cooperació i l’augment del coneixement sobre la situació educativa dels estudiants i de les seues necessitats.
[Imatge: iStockPhoto]
