El dret a l’educació, a una educació de la millor qualitat, és un dret fonamental de totes les persones. No obstant això, l’alumnat amb alguna mena de discapacitat pot trobar dificultats en els seus entorns escolars per a tindre les interaccions diverses i de qualitat que la ciència ha demostrat que són crucials per a accedir a eixa educació de qualitat a la qual tenen dret.

Fa poc es va publicar el treball “Promoting Social Interaction and Attention of Students with Disabilities through Interactive Groups” en el qual s’aporten noves evidències dels beneficis dels grups interactius per a este alumnat, en este cas, referides a les millores reeixides en l’atenció i la interacció social, i particularment en el context dels centres d’educació especial, amb una forta participació educativa de la comunitat, en tractar-se de centres que funcionen com a comunitats d’aprenentatge.

L’estudi es va realitzar en un centre d’educació especial en el qual l’alumnat realitzaba, almenys, dues vegades per setmana grups interactius, amb participació de persones adultes voluntàries de la comunitat. Per a la recollida de dades, a més de l’observació dels grups interactius, es van realitzar entrevistes amb diverses persones adultes docents i no docents que participaven en les aules i un grup de discussió amb l’alumnat.

En l’observació dels grups interactius s’aprecien tres factors: la implicació en la tasca, la interacció verbal i la interacció no verbal, mentre que en les entrevistes i el grup de discussió s’atenia el desenvolupament, a les qüestions curriculars, a la socialització i a altres millores. Es van transcriure més de 5.000 interaccions en les quals es va poder demostrar que l’alumnat manté l’atenció en la tasca durant el desenvolupament dels grups interactius, arribant a un 87% de les interaccions referides a la tasca, observant, escoltant o interactuant amb els altres o amb el material necessari per a la tasca.

Les persones adultes que participen en els grups interactius, docents i voluntariat, assenyalen especialment la importància de la millora en l’atenció quan l’alumnat treballa en esta mena d’agrupament enfront del treball individual, i la vinculen amb la motivació i el compromís amb el treball que l’alumnat mostra en els grups interactius. Este compromís es relaciona també amb les interaccions referides a la prestació o sol·licitud d’ajuda per a la realització de la tasca, la qual cosa suposa una millora notable en les interaccions socials.

D’altra banda, tant el professorat com el voluntariat assenyalen que eixes actituds i habilitats desenvolupades en els grups interactius es transferixen a altres àmbits, com els patis o els temps d’oci, particularment en el referit a l’autocontrol i a la capacitat d’adaptació. També s’assenyalen millores en el raonament i en els aprenentatges curriculars de l’alumnat.

És molt esperançador veure com gràcies a l’aplicació de les evidències en tots els camps, nivells i contextos educatius, el desenvolupament de totes les persones és possible i que les vides i els aprenentatges de les persones milloren a través del diàleg, fent que l’educació siga més inclusiva, de més qualitat i aconseguisca així acostar-nos més a l’objectiu compartit per tots i totes d’una societat millor.

[Imatge: FreepikFreepik]
[Este article es va publicar per primera vegada en DF Diario Feminista, el 25 de juliol de 2023

By Pilar Fernández

Professora de Llengua castellana i literatura en Educació Secundària. Professora associada de la Universitat d'Oviedo. Presidenta d'Asturias AEBE.