Basant-nos en l’evidència i mitjançant materials recents d’Harvard: Què ens diu realment la investigació sobre com identificar i recolzar en la pràctica als estudiants amb dislèxia?

Algunes claus que es poden extraure són:

  • La dislèxia és una dificultat específica per a llegir paraules, no un problema d’esforç o intel·ligència.
  • La detecció precoç és important, així com tindre en compte els antecedents familiars. Això no lleva que en l’adolescència i edat adulta la intervenció siga beneficiosa.
  • Els mites, com que les lletres es mouen en la pàgina o que la dislèxia no es pot identificar fins a tercer, poden impedir que l’ajuda es reba a temps.
  • Aclarir què és i què no és la dislèxia ajuda les escoles a centrar-se en respostes eficaces i basades en l’evidència.
  • Les instruccions han de ser d’alta qualitat, incloent-hi la correspondència amb les lletres i els patrons ortogràfics, juntament amb una àmplia pràctica en la lectura i escriptura de paraules en textos connectats.
  • El suport familiar i escolar és fonamental per a la millora i seguretat d’este alumnat.
  • L’avaluació mitjançant sistemes basats en evidència científica és imprescindible.

Tot això, juntament amb alguns articles que s’han anat publicant en este diari, ens continua donant recursos per a poder millorar el nostre treball de manera rigorosa a les aules. Els articles publicats anteriorment són els següents:

Imatge: Magnific
+ posts

Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"