L’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) és, amb freqüència, un dels grups que més violència patix en els centres educatius. Les dades mostren que els xiquets i xiquetes amb discapacitat o amb trastorns del desenrotllament presenten major risc d’assetjament escolar i exclusió social que els seus companys i companyes sense NEE. Esta realitat no pot ignorar-se: són precisament ells i elles els qui més necessiten actuacions que garantisquen espais segurs i lliures de violència.
Sabem que l’alumnat TEA necessita entorns estructurats, clars i predictibles, on les conductes desitjables reben atenció i es reforcen a través del modelatge. En este sentit, iniciatives com el club de valentes i valents violència zero afavorixen la visibilitat d’actituds de suport i solidaritat, oferint models positius que resulten essencials per al seu aprenentatge social. Així, es generen espais inclusius on l’alumnat amb TEA no sols troba referents clars per a regular la seua conducta, sinó també l’oportunitat de ser reconegut com a protagonista en la construcció d’un entorn lliure de violència. Les normes són consensuades pel grup i es garantix que totes i tots hi tinguen accés per a poder-les recordar. Per a l’alumnat TEA les normes són clares, accessibles i visibles, són explícites.
El club de valents violència zero protegix les persones que patixen violència, així com les persones que les protegixen. Es tracta que cap víctima es quede aïllada. En este context de suport i solidaritat, les persones amb NEE tenen moltes més possibilitats de trobar espais on són incloses, de trobar amistats verdaderes que les protegisquen i de donar valor a les seues capacitats. Es partix d’altes expectatives, per a fer possible que l’alumnat amb NEE puga comptar amb un espai que maximitze les seues possibilitats d’aprenentatge i benestar emocional.
L’alumnat amb NEE també és capaç d’aprendre que a l’aula, en el col·legi, en les seues famílies… no admetrem cap actitud ni comportament violent. Ho aconseguirem tots junts i juntes, com una pinya, com un superequip. Per a fer-ho, creem espais de diàleg (de manera oral, amb sistemes alternatius o augmentatius de comunicació…) on escoltem les veus de l’alumnat amb discapacitat, on ells i elles poden comunicar si han patit alguna situació de violència. Se’ls ensenya a preocupar-se i fer costat a la víctima, aquirint estratègies per a superar la violència i aplicar allò aprés en la seua vida quotidiana, en el centre i en altres espais. Després de molt de modelatge i repetició, ho aconseguixen. En un entorn segur i lliure de violència s’aprén més i millor.
Les famílies també valoren este espai segur. Qui no voldria oferir al seu fill o filla un espai lliure de violència? Un espai on es valore la bondat, l’amistat i la solidaritat. Recorde una mare d’una alumna amb NEE, en una reunió d’acolliment on alumnat de l’IES va presentar el club de valentes i valents violència zero, emocionada i esperançada perquè la seua filla poguera comptar amb este espai.
El club de valents violència zero demostra que, quan la comunitat educativa s’unix des del respecte, la solidaritat i el compromís, es poden crear entorns on tot l’alumnat, amb o sense NEE, se senta protegit, valorat i inclòs, rebutjant qualsevol actitud violenta.
Imatge: Freepik
Mestra d'educació especial i directora del centre d'educació especial Virgen de la Esperanza (Xest)
Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"
Doctora en Educació. Durant 10 anys, pedagoga i orientadora educativa en diversitat de contextos. Actualment, professora de la Universitat de València.