A Vitòria Gasteiz, un curs més, l’escola Comunitat d’Aprenentatge IPI Sansomendi ha posat en marxa el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes i, dins d’este, l’estratègia que tan bons resultats els està donant des que la van implantar en el curs 2014-2015: el club de valents.

La novetat este curs és que el club de valents també es va practicar en Primer de l’ESO. Fins ara es duia a terme en Educació Infantil i Primària, però este curs, aprofitant que l’alumnat de Primer ja el portava practicant des de 4t de Primària han decidit estendre’l a Secundària.

Esta estratègia els està facilitant portar a l’aula totes aquelles recomanacions que les investigacions diuen que són necessàries per a previndre la violència en general i més en concret la violència de gènere:

No naturalitzar la violència: L’alumnat ha aprés a reaccionar davant qualsevol tipus de violència i s’enfronten a ella.

No és no: S’enfronten a la persona que exercix violència independentment que siga amic, germà, més fort, major… i li expliciten mirant-li de front: “No et permet que pegues, insultes… a…”

Solidaritat: Saben que si ho fan entre tots i totes són més forts que qui es vol imposar per la violència, per això s’ajunten, fan el que anomenen l’escut, envolten a la víctima per a protegir-la i l’ajuden a enfrontar-se de manera pacífica a la persona que l’ha agredida.

Llevar l’atractiu de les persones violentes: En l’IPI Sansomendi, les persones violentes, els “xics malos”, estan començant a deixar de ser els populars i es considera que utilitzar la força, abusar… són actituds covardes, mentres que denunciar i enfrontar-se a elles és de valentes.

Treball conjunt de tota la comunitat: Les famílies cada vegada ho tenen més clar. Una mare comenta:

 “Abans havia estat en una altra escola i rebia queixes del comportament del meu fill però quan arribava a casa jo no sabia com fer-ho. Quan vaig arribar a esta escola vaig veure que les coses eren diferents, que ja no em demanaven que ho solucionara jo sola, sinó que entre les professores i jo ens plantejàvem què podíem fer i ens posàvem d’acord. I quan a més, més endavant van posar en marxa això de club de valents, tot va ser millor: el meu fill s’esforça molt més i ha millorat també a casa”.

El professorat també valora que els conflictes han disminuït molt i que la convivència ha millorat, hi ha un ambient de més solidaritat, de més amistat.

Els xiquets i les xiquetes d’esta escola són els que més clar ho tenen:

 “Si li ho fan a un, ens ho fan a tots” 

“Jo ho vaig fer amb el meu propi germà, crec que és un acte d’amor, perquè així pot canviar”. 

Amb estes actituds ens estan donant una lliçó a la societat.

[Este article es va publicar per primera vegada en DF Diario Feminista, el 26 de novembre de 2017]
[Imatge: Freepik]

By Luisa Jaussi

Assessora de necessitats educatives especials i coordinadora de la xarxa de Comunitats d'Aprenentatge d'Euskadi