Constantment se’ns intenta enganyar amb la idea que alguns actes nocius, perjudicials i plens de lletjor, són atractius; per exemple, prendre substàncies com el tabac o tindre relacions afectivosexuals violentes i menyspreadores. A causa de la gran pressió social que patixen les i els joves per tal que se sotmeten a estes pràctiques, és necessari que aprenguem i ensenyem a buidar-les d’atractiu per a contrarestar el discurs coercitiu dominant que espenta a estes accions. Hem de tractar este assumpte des de la prevenció, anticipar-nos i promoure que no desitgen realitzar estos actes. Per a fer-ho cal tindre molt clar que les primeres vegades sí que importen. Respecte a les relacions tòxiques s’escolta, a vegades, la falsa afirmació “per una vegada no passa res”, mentres les evidències apunten a tot el contrari: les primeres relacions afectivosexuals viscudes tenen un impacte crucial en les futures relacions, condicionant les seues preferències i eleccions.
Les primeres vegades són importants també en altres temes preocupants com el consum de substàncies addictives. Preocupa, per exemple, la creixent tendència a hàbits com el vapeig fins i tot en xiquetes i xiquets de primària. Precisament, usar vaper predisposa a iniciar-se en cigarrets comuns. Es coneixen bé els efectes mortals que té consumir tabac, però coneixem totes les conseqüències desencadenants que té iniciar-se en esta substància addictiva?
Eric Kandel és premi Nobel de medicina i referència internacional en neurociència; en el seu llibre “La nova biologia de la ment” dedica el capítol 9 a les addiccions i la rellevància de triar iniciar-se o no en estos hàbits. Explica que les substàncies addictives bloquegen la capacitat del cervell per a controlar els nostres desitjos; les addiccions anul·len la voluntat, la capacitat de triar lliurement entre diferents accions.
Un detall aterridor de les substàncies addictives és que el cervell es torna tolerant i necessita més quantitat per a sentir eixa recompensa. L’entorn en el qual es consumix és clau, perquè es generen les anomenades “associacions positives”: la persona addicta aprén a associar l’efecte inicial del consum amb uns certs llocs, persones, olors, cançons, moments, etc. Eixes circumstàncies, quan són reconegudes per la persona addicta, aviven el desig de consumir amb l’expectativa de sentir eixe efecte inicial. Per tant, encara que la persona addicta ja no senta plaer amb eixa quantitat de dosi, tornarà a consumir més si l’entorn li recorda l’expectativa d’aconseguir plaer, i sabem que el record de la recompensa pot ser fins i tot més fort que la pròpia recompensa. Respecte a este detall convé aclarir que el terme “associació positiva” en este context no fa referència al fet que siga beneficiós, com ja es pot deduir, sinó a un terme tècnic dins del tema de l’addicció. Per descomptat, i com concloem en les reflexions finals, el que ens interessa és crear associacions literalment positives (beneficioses) que vinculen hàbits saludables amb moments i experiències agradables i plaents. El consum de substàncies addictives altera el sistema cerebral de recompenses: provoca que es perda la sensibilitat al plaer amb altres activitats o estímuls. Per estos motius, una manera de col·laborar, a part de generar associacions literalment positives, és evitar contextos, persones, etc. que recorden al consum. Kandel explica que els futurs tractaments posaran també el focus en esborrar eixes associacions negatives que genera l’addicció.
Un altre aspecte que assenyala el capítol és el cas del tabac: «és un primer pas per a l’addicció a la cocaïna o l’heroïna». La nicotina prepara el cervell per a l’addicció a altres drogues, modifica les neurones per a respondre amb més intensitat a elles i augmenta la probabilitat de consumir-les. Este detall ens indica que triar iniciar-se en el tabac (o altres compostos addictius) sí que importa. Kandel és contundent: “si bé l’addicte pot haver decidit en un principi provar la droga per voluntat pròpia, el consegüent trastorn cerebral disminuïx la capacitat per a triar lliurement”.
Totes estes evidències ens deixen unes certes premisses a tindre en compte, i també esperança, sobre les quals hem de dialogar amb els i les adolescents obrint espais segurs:
- Evitar provar actes i substàncies perjudicials és clau.
- Som lliures per a triar provar (o no provar) una substància; però el seu consum genera la pèrdua d’eixa llibertat d’elecció.
- Buidar d’atractiu conductes perjudicials.
- Hem de promoure entorns lliures i segurs que allunyen la joventut de pressions socials que els espente a iniciar-se en eixes pràctiques.
- Hem d’aclarir que la frase “per provar no passa res” és falsa; és una faula perillosíssima que comporta conseqüències devastadores.
- Construir amb les i els menors moments i contextos plens d’interaccions i estímuls plaents sans, lliures. Promovent estes saludables vivències gratificants i plaents crearem en els seus cervells records meravellosos en les xiquetes i xiquets, associacions positives de pràctiques i relacions saludables amb bells moments i records plaents.
- Sempre és millor previndre, però també és possible abandonar eixos hàbits si ja s’han experimentat; mai és massa tard.
- Hem de deixar clar a la societat, especialment a les i els joves, que no tothom ha provat substàncies o ha tingut relacions violentes. Cal aclarir i dir ben clar que hi ha els qui mai ho han fet i mai ho faran, i per això són persones valentes que omplin la seua vida de bellesa, felicitat, salut i són realment lliures.
