La violència de gènere té conseqüències negatives en la salut mental i física al llarg de la vida, tant en les relacions estables com en les esporàdiques. La humiliació, les agressions físiques i la coerció sexual són particularment perjudicials per al benestar psíquic i social.
El discurs coercitiu dominant és present en contextos molt diversos (cançons, sèries, pel·lícules, xarxes socials, grup d’iguals…), en els quals es fomenten models de conducta referents per a la infància, adolescència i joventut, principalment pel seu gran component social; directa i indirectament, els agents socialitzadors generen desig cap a relacions afectivosexuales sustentades per interaccions de poder i atracció a la violència.
Les investigacions ens alerten de la revictimització que es pot produir en les relacions futures si en l’adolescència es tenen cites o relacions en les quals es patix violència física, psíquica o sexual. Per consegüent, els xiquets i les xiquetes tenen dret a saber-ho abans de tindre les seues primeres relacions.
En este sentit, moltes escoles fan front a esta situació a través de la prevenció i la superació de la violència de gènere mitjançant actuacions educatives d’èxit. S’ha demostrat que les tertúlies literàries dialògiques ajuden significativament a detectar el discurs coercitiu en la vida real i a rebutjar-lo a través del llenguatge del desig unit al llenguatge de l’ètica. La pressió i la coacció són conceptes que apareixen constantment en les grans obres de la literatura universal com a “Orgull i prejuí”, “Romeo i Julieta”… Les reflexions que es mantenen durant les tertúlies permeten que els i les participants s’adonen de fins a quin punt influïx el discurs coercitiu en el desig cap a models dominants. Paral·lelament, verbalitzar en estos espais aspectes atractius dels personatges units a la bondat d’estos, com per exemple la valentia de posicionar-se en contra de la pressió i la coerció, o la seguretat de mantindre la coherència a respectar els drets humans, genera desig cap a relacions igualitàries, lliures i atractives. L’alumnat connecta a través del pensament i la intersubjectivitat amb la socialització rebuda, amb els seus records agradables i desagradables, amb la comunicació dialògica i la coercitiva, amb les seues preferències, idees, somnis, desitjos… En este context, es reflexiona profundament i recuperen el control de les seues eleccions i preferències, transformant el desig cap a les relacions futures.
En conclusió, rebutjar el discurs coercitiu és un factor protector clau contra la violència de gènere i, per tant, una gran possibilitat que ens brinden les tertúlies literàries dialògiques per a detectar-ho i relacionar-ho en la vida real pròpia. Al mateix temps, servix per a ajudar als i les iguals a no sotmetre’s a la pressió de grup. En la mateixa línia, a través de les tertúlies feministes dialògiques també es visibilitzen models referents que permeten somiar i fer realitat el somni de construir relacions afectivosexuals basades en el consentiment, la llibertat, el respecte, el plaer, el desig, la confiança, la bellesa, la bondat… En definitiva, en els sentiments i valors de l’amor.
Mestra de primària. Participant de la tertúlia pedagògica dialògica "A Muscles de Gegants"